Quan és el canvi?

Si el canvi climàtic és una amenaça real que pesa sobre tots els ciutadans del planeta, i si està anunciat des de fa dècades pel més solvent de la comunitat científica, perquè els ciutadans no correm a fer coses per esquivar-lo, i perquè no votem amb urgència polítics disposats a frenar-lo amb energia? La neurocirurgiana Anne-Christine Duhaime intenta respondre la pregunta al llibre «Prenent consciència del clima. Com pot ajudar la neurociència», i apunta que caldria fer-nos un reset profund. En primer lloc, el nostre cervell (ella n’ha vist uns quants per dintre) ha evolucionat per respondre amb molta eficiència a les amenaces immediates, i el canvi climàtic no ho és. El nostre cervell animal diu: «Tinc gana? Vaig a pillar unes quantes sargantanes ara mateix.» «Tindré gana d’aquí a cinc anys? Euhmmm, vaig a pintar uns mamuts a les parets de la cova, que quedarà més guai». En segon lloc, un cop resolts els imperatius de sobreviure i reproduir-se, els humans actuem per aconseguir riquesa, per estar més còmodes, per trobar un lloc en la societat o per alimentar el nostre ego, i això no s’aconsegueix reciclant. Duhaime conclou que ens hem de reconstruir el cap. Deu tenir raó. Mentrestant, potser seria útil aprendre a votar no pensant en la sargantana d’avui, sinó en la cova on haurem de viure demà.

Subscriu-te per seguir llegint