Pedro marca el camí a seguir

Si d’alguna cosa hi entén el Bàsquet Manresa –no ho oblidem: un club històric per mèrits propis– és de supervivència. Després de la fastuosa temporada passada, ara toca patir perquè els de Pedro Martínez només han sumat dues victòries en deu jornades i es veuen abocats a ocupar una plaça de descens. El camí, però, encara és llarg i el tècnic va declarar ahir que buscar excuses i assenyalar culpables no porta enlloc. Unes paraules intel·ligents i necessàries que no busquen evitar l’autocrítica –que hi és– sinó temperar la temptació apocalíptica de creure que ja està tot perdut. Al llarg de la seva història, el club, l’equip i la seva afició han tingut jornades de glòria –fins i tot excelsa, amb la consecució d’una lliga de la qual el proper mes de juny en farà un quart de segle– i decepcions profundes amb els descensos a la categoria inferior. Però Manresa és molt Manresa i la capacitat per aferrar-se a l’elit forma part de la genètica de l’entitat tant com la fidelitat d’una grada que sempre hi és. Som a principis de desembre, la fase regular de la Lliga Endesa té 34 jornades i encara no se n’ha consumit ni una tercera part. La invocació de Pedro Martínez a continuar treballant i a esperar temps millors –que han d’arribar si cadascú fa la feina que li pertoca, des dels despatxos fins a la pista– és la recepta idònia per mirar el futur amb la tranquil·litat d’esperit necessària per avançar. El Baxi no es pot permetre passos en fals ara que ja ha començat el procés per ampliar el pavelló i adequar-lo als nous temps. La derrota contra el Joventut fa mal, però en faria més perdre el nord per la impaciència o les ganes de fer sang.

Subscriu-te per seguir llegint