La gran pregunta

Va ser l’any 1972, ara fa 50 anys, quan es va publicar per primera vegada l’anomenat informe del Club de Roma. Sota el títol «Els límits del creixement» l’informe posava de manifest que en un planeta finit el creixement il·limitat no és possible i llençava per primera vegada una pregunta que, hores d’ara, necessita més que mai una resposta: fins quan podrà aguantar el planeta el ritme d’explotació i de deteriorament al qual el sotmet el model productiu i de consum propi del capitalisme?

La pregunta continua sense resposta. Des de la seva publicació, el model econòmic ha continuat el seu curs, sense introduir canvis significatius que redueixin l’impacte del desenvolupament. Com a màxim s’han introduït discursos cosmètics que, al voltant del concepte sostenibilitat, han volgut fer-nos creure que és possible el funcionament a llarg termini de l’economia capitalista com fins ara, sense comprometre les necessitats de les futures generacions.

Fa deu dècades que «Els límits del creixement» ens advertia que estaven empenyent el món cap a un penya-segat. Ara cada dia hi ha més esdeveniments i més veus expertes que ens avisen que ja hi estem a la vora. La Terra ha travessat al llarg d’aquestes 50 darrers anys, múltiples fronteres d’equilibris planetàries. No es tracta només dels equilibris biofísics associats al canvi climàtic sinó també, i cada vegada amb més intensitat, dels equilibris socials fruit d’una creixent desigualtat generalitzada que està causant profundes inestabilitats a les societat. La caiguda del benestar i l’augment de les tensions socials i polítiques, incrementen el risc de col·lapses.

Ens trobem en un moment on, més que mai, es posa de manifest la quàdruple insostenibilitat del sistema capitalista, un model insostenible ambientalment, econòmicament, socialment i també democràticament. Davant aquest escenari cal construir una alternativa. L‘alternativa a aquesta crisis del capitalisme requereix un projecte polític que integri els conflictes socials, ambientals i de gènere.

Necessitem reiniciar el nostre sistema socioeconòmic global perquè funcioni per a totes les persones i per al conjunt del planeta. Per avançar cap a un planeta habitable, en lloc d’un planeta inestable, necessitem polítics, empresaris, líders socials i activistes amb visió a llarg termini. Hem de posar-nos entre tots a construir el futur, en lloc de donar-lo per descomptat. Les decisions que hem de prendre per a un futur comú pròsper són clares. També ho és la urgència d’actuar i de corregir els desequilibris d’un model socioeconòmic trencat.

És dolorós descobrir que la promesa d’un progrés material infinit que vam heretar de la Modernitat i de la Il·lustració, acompanyada de la fantasia de l’individualisme, no son viables i que estem abocats al decreixement. Però això és una realitat tan inapel·lable com l’existència de la força de la gravetat. Només des del reconeixement d’aquesta realitat, podrem generar els canvis culturals, polítics i socials necessaris.

Subscriu-te per seguir llegint