Impulsem Manresa, una nova esperança?

Tenim Manresa sotmesa a una espiral de decadència preocupant. Els actuals dirigents en governen el consistori prescindint dels manresans, ampliant la distància entre el poble i els seus governants.

La creixent inseguretat que patim era inimaginable anys enrere. A qui no li han arribat (al seu telèfon mòbil o per xarxes socials) vídeos de crits i de pica-baralles de grups delinqüents i reincidents de Manresa?

Quan l’Ajuntament no exerceix la seva autoritat per a fer complir l’ordre, el resultat és el caos i acaba convertint la ciutat en una selva sense llei ni ordre. De fet, segons el darrer estudi de la Diputació de Barcelona, la seguretat és la preocupació més esmentada pels manresans. Per què l’Ajuntament no fa costat als cossos policials i els dotar de plenes facultats i d’eines adequades per a desenvolupar la seva feina, evitant així la normalització del delicte i protegir la propietat privada?

El declivi econòmic manresà es palpa diàriament, i segons l’IDESCAT un 5% de dels ciutadans de Manresa perceben la renda mínima, quan a Igualada aquesta xifra és sols del 2,30% o de l’1,80% a Vic. Manresa s’ha convertit en una ciutat pionera en els índexs de pobresa i exclusió social, i el PIB per càpita dels manresans és aproximadament un 15% inferior a la mitjana catalana, ben lluny del d’altres ciutats del nostre entorn.

Manresa ha de tornar a ser un pol d’atracció d’inversions i talent. Maximitzar la inversió en polítiques actives d’ocupació i facilitar la implementació d’empreses per a reduir la dependència de les ajudes públiques hauria d’haver sigut una de les prioritats del Sr. Aloy, però no ha sigut així. A més a més, el despropòsit de la «Manresa 2022» no ha suposat cap transformació en l’àmbit de la ciutat (com se’ns havia promès), i ni tan sols s’hi ha potenciat el turisme, perquè resulta que ara tenim menys places hoteleres que anys enrere.

És el conjunt de ciutadans de Manresa qui té el deure de fer bategar Manresa, demostrant la viabilitat d’una ciutat que capitalitzi el creixement econòmic de la Catalunya central. L’empresari Joan Vila proposa de dissenyar la Manresa del futur, convertint-la en una ciutat de coneixement i tecnologia per a superar els pèssims indicadors econòmics, resultants de la gestió municipal dels darrers anys.

L’Ajuntament de Manresa té uns recursos limitats i cal optimitzar-los. Incentivar el teixit econòmic i empresarial de la ciutat no és compatible amb els increments d’impostos de les ordenances fiscals de l’Ajuntament.

A propòsit de l’IBI, Manresa té un tipus impositiu del 0,93% sobre el valor cadastral, mentre que a Vic és del 0,65%. Paguem un 40% més d’IBI que els vigatans, i això afecta, indirectament i de forma negativa, al valor del patrimoni immobiliari de tots els manresans. Per altra banda, la degradació del centre històric de Manresa ha fet que tots els manresans que disposaven d’alguna propietat al barri antic hagin perdut milers i milers d’euros en comparació amb altres zones de la ciutat. Més seguretat, menys «okupacions» i menys impostos seria el combinat perfecte per tornar a fer de Manresa la capital de la Catalunya central.

Comptat i debatut, fins ara Manresa ha tingut polítics que han viscut de la política. Si continuem confiant amb els de sempre, el resultat seguirà essent el dels darrers anys: decadència i degradació. És per aquest motiu que he arribat a la conclusió que ara és l’hora d’en Joan Vila, que amb una visió moderna i actual pretén de canalitzar la política en benefici del conjunt dels manresans, passant pàgina a la grisor dels de sempre. Impulsem Manresa ha esdevingut, doncs, una nova esperança i l’única oposició real a la vella política manresana.

Subscriu-te per seguir llegint