Des d’on fem les coses

El temps passa i nosaltres passem amb ell. Aquesta és una de les frases que sempre m’havia dit la meva mare i que ara entenc més que mai.

Sovint quan parlem d’emprenedoria ens ve al cap una imatge idíl·lica i bastant ornamentada del que significa liderar el teu propi projecte. Doncs rere la suposada façana de llibertat, conciliació i èxit s’hi amaguen molts matisos. Un discurs que curiosament xoca amb la idea que tenim sobre la vida de l’autònom: sacrificada, sense gaires drets i on guanyar-se el pa es fa només a base de molts esforços.

Dues cares d’una mateixa moneda que tenen molt més en comú del que aparentment sembla. Emprem paraules amb significats molt diferents per parlar del mateix: una persona que en un moment determinat de la vida decideix utilitzar les seves habilitats i coneixements per generar negoci. Ni més ni menys. Aquí no hi ha matisos ni fornitures que valguin, puix, al final, estem parlant d’obtenir ingressos i de fer-ho de la millor forma possible.

I és aquí on rau la mare dels ous, no en els fets sinó en les formes.

Pots ser una emprenedora que projecta una imatge d’èxit brutal rere la qual s’hi amaguen sang, suor i llàgrimes. O també pots ser una autònoma que sense fer soroll hagis aconseguit crear una cartera de clients que et permetin guanyar-te la vida fent allò que t’agrada.

I és que no es tracta del què sinó del com. De saber quins són els motius reals que ens han portat a fer el salt i també d’identificar per quins motius continuem persistint.

Una reflexió que tinc molt present tant quan treballo com quan miro enrere i penso en la meva pròpia trajectòria. És molt interessant veure com la gran majoria dels projectes i empreses neixen de la necessitat de fer les coses «d’una altra manera». En algunes ocasions es tracta de trobar la forma de conciliar la vida laboral i personal, en d’altres d’exercir una professió d’una manera determinada segons criteris propis i, finalment, en la gran majoria de casos de construir una sortida allà on d’altres només hi veuen una paret.

I és que, independentment del resultat, començar té molt de mèrit, ja que no tothom està disposat a sortir de la seva zona de confort i fer front a la incertesa.

Aquesta setmana mirava enrere i pensava en tot l’après i viscut des dels inicis. Després de més d’una dècada de donar-me d’alta com a autònoma i de gairebé sis anys al capdavant de la meva empresa, miro enrere i se m’esbossa mig somriure. Avui dia, i amb un projecte més o menys consolidat, aquest és el balanç positiu que més valoro.

No ha estat un camí fàcil, sobretot pel que fa a la conciliació del projecte professional amb la vida familiar i la finca ramadera que portem de forma conjunta amb la meva mare i el meu germà. Les vaques no entenen de terminis d’entrega ni de reunions a la gran ciutat. I em fa molta gràcia i m’omple d’orgull que ara, abans d’algunes reunions, els clients em preguntin com estan les vaques. Aquesta és la prova que, amb constància, perseverança i il·lusió, tot és possible.

Subscriu-te per seguir llegint