Un museu del barroc? Quina il·lusió!

Bé, bé, bé! Sou uns lectors intel·ligents. Heu detectat de seguida que aquest titular era de broma. També s’ha de dir que endevinar-ho era fàcil. Més difícil seria trobar algú que ho afirmés sincerament. Que n’hi ha d’haver, però han de ser tan poques persones les que estiguin il·lusionades amb aquest futur museu, que jo no en sé de cap. I si en conec alguna, no s’ha manifestat. Cal deixar fora, és clar, aquelles que per la seva feina, o pel que els vagi en la seva construcció, hi tinguin algun interès, ja sigui econòmic, professional o polític. Però, entre el comú dels manresans, el projecte d’aquest museu es mou entre el desconeixement i la indiferència. Ja ho sabem que això no es dirà en cap discurs, però és evident. Fins ara els únics comentaris que havia sentit al carrer sobre aquest projecte feien referència a l’escala que ja es pot veure des de fa molt temps passant per la Via de Sant Ignasi. S’intueix tan monstruosa com la passarel·la que hi ha des de fa anys cent metres més avall i que sembla feta per suportar una desfilada de tancs. Però no val la pena amoïnar-s’hi. La gent, això que ells en diuen la ciutadania, ja estem resignats de per vida a veure com s’imposen els capricis estètics dels tècnics amb la benedicció dels polítics. El paisatge de la ciutat és d’ells. A nosaltres només ens queda aplaudir o acotar el cap (i la vista). Però l’última notícia sobre el futur museu, aquella que parla d’una despesa prevista de deu milions d’euros, ens ha fet obrir els ulls de cop.

Deu milions són molts diners, i si el seu destí, circumscrit a finalitats culturals, depengués de les propostes que fessin els manresans, dubto que n’hi haguessin gaires (potser cap) que plantegessin fer un museu del barroc. Entre altres coses perquè quan anem pel món i volem presumir d’algun atractiu de la nostra ciutat... creieu que hi ha algú que parli de «l’esplendor del barroc»? De debò convidaríeu alguna amistat a venir a Manresa per ensenyar-li el nostre barroc? Amb la mà al cor, eh: us passaria pel cap? Parlant l’altre dia amb un amic meu, em comentava que aquest museu ens deuria caure del cel per donar-nos alguna cosa (l’aixeta dels diners públics sol funcionar així) i aquí van dir gràcies, pensant que valia més això que res. Quan el tinguem, hauran de veure com ho venen perquè algú faci el viatge, que ja se n’han de tenir ganes. Jo començaria pel nom. «Museu del barroc» tira enrere. Que li diguin el MUBAR. Ara es porta així, sona modern, cosmopolita, i sempre hi ha qui pica.

Subscriu-te per seguir llegint