La neu no acaba d’arribar a la Cerdanya

La Cerdanya viu un hivern atípic pel que fa a la meteorologia. O no. En les últimes dècades s’ha consolidat la moda que al Pirineu central s’ha d’esquiar a partir del mes de novembre. Les estacions i l’engranatge empresarial de la comarca i el Pirineu estan preparats per funcionar pràcticament mig any des de mig novembre fins el més enllà del mes d’abril que es pugui. Quan les famílies i els professionals ja han descansat de la campanya turística del mes d’agost, que cada vegada és més estressant amb puntes d’afluència de visitants més contrastada amb la resta de l’any, les plantilles i els proveïdors es comencen a preparar per encarar la nova campanya d’hivern. Les primeres setmanes de novembre els temporers que omplen les pistes d’esquí ja son a la comarca amb el telèfon a punt. Esperen la trucada dels respectius caps de personal perquè s’incorporin als remuntadors, escoles d’esquí o botigues de lloguer de material. En paral·lel, les empreses van rebent les novetats en esquís i botes i els establiments de restauració omplen les neveres. Tot està a punt pendent de la neu. I quan cau es desferma el gran circ blanc, un dels grans motors econòmics de la comarca amb el turisme residencial i el comerç. La primera nevada arriba puntual en el segon tram del novembre i els gestors de les estacions aprofiten la neu per consolidar la base que han anat preparant amb els canons d’innivació gràcies a les gelades que ja han començat a afectar les cotes altes. Amb les pistes blanques visibles des de tots els racons de la vall, el sector de l’esquí es posa en marxa. És llavorrs quan els padrins i experts en esquí més veterans deixen anar la seva lletania anual: «això d’esquiar abans de gener a la Cerdanya és nou, la gent vol córrer a les pistes, però aquí de tota la vida s’ha esquiat de gener endavant». Aquesta dèria per esquiar el més aviat possible també te la paradoxa que una vegada arriba Setmana Santa es dilueix i la gran massa d’aficionats corre llavors a desar els esquís i pensar ja en la platja. Molts anys és després de Setmana Santa quan, en canvi, hi ha la millor neu a les pistes. I així és com ha començat l’actual temporada d’esquí. Les nevades esperançadores del mes de novembre no han tingut continuïtat i els responsables del manteniment de les estacions fan mans i mànigues per conservar els circuits. Les pistes van esgotant el mantell blanc i en alguns trams presenten ja tan sols una franja estreta per on baixen els aficionats a l’esquí alpí i pugen els d’esquí de muntanya, mentre tots miren el cel esperant més neu.