El repte de gestionar el bosc

El creixement de la massa vegetativa dels boscos és un problema general als municipis situats en entorns rurals, com Clariana de Cardener, que actualment treballa per introduir un ramat de cabres que permeti mantenir nets als boscos de la zona i reduir el risc d’incendi. El propòsit és trobar un pastor per un ramat de 150 cabres que afavoreixi la regeneració del sotabosc. El projecte seria equiparable a altres iniciatives que han apostat per rescatar la ramaderia en entorns forestals, si no fos perquè les hectàrees que es pretenen gestionar són de titularitat privada.

De fet, el 80% de la superfície forestal a Catalunya és de propietat privada, un fet que planteja la pregunta sobre de qui és responsabilitat la gestió del bosc, tenint en compte que el seu benestar és un assumpte d’interès general. Diversos experts han reflexionat sobre aquest dilema, com la responsable de gestió sostenible del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal (CTFC), situat a Solsona, Míriam Piqué, que en una entrevista per aquest diari (vegeu edició del 13 de setembre del 2022) posava en relleu que «els boscos són espais que tothom se’ls sent seus i molts usuaris desconeixen que sovint tenen propietaris, mentre que també hi ha propietaris que no són conscients que tenen un bosc que cal gestionar. Tot i això, a vegades és difícil impulsar accions, tenint en compte la inversió que suposa. En aquest sentit, l’administració hauria de garantir ajuts que afavorissin la gestió».

En aquesta línia, les associacions de propietaris forestals fa anys que critiquen que s’ha endurit la normativa que regula l’execució de tasques de gestió forestal. Ho manifestava en el mateix reportatge el gerent de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals Boscat, Jordi Terrades, que explicitava que sovint la normativa urbanística municipal es converteix en un «gran escut» per tirar endavant millores significatives en el paisatge forestal. «A vegades els propietaris han superat tots els tràmits amb els informes favorables i, al final del procés, es troben que el plantejament urbanístic no contempla el canvi d’usos en el sòl», denunciava.

En aquest sentit, resulta imprescindible que s’agilitzin els tràmits per poder tirar endavant plans de gestió forestal, però, al mateix temps, incentivar la presència de pagesos, ramaders o treballadors forestals al territori. La gestió dels boscos ha de ser un repte que es treballi des de diversos àmbits i a gran escala per tal d’ajudar als municipis més petits a conservar el seu paisatge.

Subscriu-te per seguir llegint