Quiosc Regió7

Regió7

gemma camps

Manresa 2022 i el que podia haver estat

La cloenda de l’any 2022 va portar aquest diari a convidar deu persones del món polític i social a opinar sobre el que ha representat Manresa 2022, la celebració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi a la ciutat, que preveu una finalització oficial el març vinent i que, òbviament, hauria de tenir algun tipus de continuïtat a partir d’aleshores per no desaprofitar la feina feta en àmbits com el turístic. Malgrat la varietat d’opinions, hi va haver dues valoracions que van sobresortir especialment. Per una banda, l’aprovació pel que fa al contingut del programa d’actes, on van predominar els concerts, però també es van saber trobar activitats lligades amb el fet espiritual i de més populars. No n’hi ha cap que fracassés, més aviat el contrari. L’altra valoració destacada va ser que la celebració no ha deixat a la ciutat res tangible que marqui un abans i un després, que l’hagi «transformat», obeint el lema escollit per a l’efemèride i les directrius que marcava el pla director, que va posar la banya en dos aspectes molt concrets que calia transformar: turisme i Centre Històric. Pel que fa al primer, sembla que hi ha hagut una inflexió, però caldrà seguir-li la pista per saber si es consolida o ha estat tan sols un miratge. Pel que fa al segon, s’han fet obres que han millorat el llegat ignasià i entorns de la ciutat, sí, però no hi ha cap actuació que fins i tot pugui relacionar amb Manresa 2022 la persona més desconnectada del món en el tema que ens ocupa. La que si li demanes si sap què és respondrà amb una «Perdó?».

L’Espai 1522, que podia interpretar aquest paper i que bàsicament té com a finalitat portar els visitants de la Cova al centre comercial, no té prou contingut com per poder-lo considerar un lloc ignasià imprescindible en la ruta de qualsevol turista. La idea està bé, el resultat és just. Segurament hi ha qui s’arribarà més a la plaça de Fius i Palà atret amb la idea de fer-se una fotografia a l’escultura l’Acollida que no pas per entrar al 1522.

Per una banda, no ha vingut el Sant Pare i no han arribat milers de pelegrins, però això són dos temes que, malgrat que en el seu dia van ser un pèl massa recurrents com a falca publicitària, no estaven directament en mans de l’Ajuntament. Per altra banda, els pelegrins que han arribat s’han trobat un museu i un entorn de la capella del Rapte empantanegats per les obres; no han pogut recórrer el camí per anar del Pont Vell a la Creu del Tort, un paratge que segur que, quan el puguin veure, sorprendrà a moltes persones; ni anar al mirador de la torre de Santa Caterina ni a la nova Oficina de Turisme, i això sí que ja en depenia, i no ha estat.

Compartir l'article

stats