Berga rebrà Espanya

L’alcalde de Berga ha aconseguit una fita imprescindible, obligatòria per a una ciutat acollidora d’una festa com la Patum. Durant uns quants dies de desembre se celebrarà una trobada de viles amb Patrimoni Cultural (material i immaterial) d’Espanya, aquell àmbit polític dit per aquí Estat espanyol. En minúscules. El 2005, l’efemèride berguedana, única i inimitable, va ser nomenada tal cosa per part de la Unesco.

Unes seixanta persones arribades de «províncies» vindran a una convenció, una mena d’olimpíades de gestors, per compartir experiències, idees i, sobretot, per entomar el repte d’aconseguir finançament, en aquest cas, del pressupost del Govern estatal. Podria ser que el ministre del ram, Miquel Iceta, efectués la seva primera (i única) visita oficial a la ciutat. No recordo haver-ne vist mai cap abans. El ministeri de Cultura n’és el patrocinador principal i disposa dels diners a repartir, la qüestió central.

L’any passat es va fer a Talavera de la Reina, a l’espanyolíssima planúria toledana. I a Elx, l’anterior, al sud dels Països Catalans. Vindran polítics i tècnics culturals d’arreu d’Espanya. El desplegament d’estelades i altres pancartes sobiranistes a la plaça de Sant Pere a la majoria de visitants els farà un efecte d’excitació inversa a la de bona part dels locals. Caldrà veure també la seva reacció quan algun grup autòcton s’engresqui a cridar-los consignes com «Puta Espanya» o «Nyordos».

Tot i que a vegades és difícil, sempre procuro posar-me al lloc de l’altre, sigui qui sigui. No és el meu cas, però hi ha persones que quan es llença merda verbal contra la seva nació els sap greu. Siguin els que creuen que Catalunya és la seva pàtria o els que pensen que ho és Espanya. I és obvi, però aquí no es té en compte: hi ha ciutadans demòcrates i oberts de ment contents de ser espanyols. També puc entendre que, amb el procés independentista, s’ha aprofundit el sentiment de rebuig envers l’anomenat país veí (o amb altres eufemismes polítics) per negar una pertinença (que va per llarg) a un àmbit únic. Ens convindria (jo el primer) seure al divan amb un sociòleg o un politòleg per qüestionar-nos les idees fixades de cadascú. El cupaire Carles Riera qualificava recentment a tota mena d’espanyols com a enemics. Ho seran els que vindran a Berga?

Lió és a la mateixa distància que Elx. Talavera és a 750 quilòmetres, igual que la italiana San Remo. Poc o res sabem dels seus patrimonis materials o immaterials llevat del seu famós festival de cançó lleugera. Els podríem convidar per saber-ne més. Així, quan als vespres els hispans vinguts omplin tavernes i nosaltres tanquem muralles, les converses després de les ratafies seran més internacionals i menys endogàmiques respecte del nacionalisme (cadascú amb el seu).

I pensem-hi per un moment. Si per afinitat política amb el govern de Pedro Sánchez en lloc de l’alcalde fos l’animós cap de llista dels socialistes locals l’organitzador d’aquesta trobada, hi hauria manifestacions recordant-li el 155 i la resta del catàleg botifler?

Subscriu-te per seguir llegint