Terratrèmols

Acostumada als terratrèmols polítics recurrents de la política catalana i espanyola, i davant de les terribles conseqüències dels terratrèmols reals que han afectat Turquia i Síria, el dilluns 6 de febrer m’he adonat que fem servir les paraules de manera banal.

Qualsevol dels episodis de crisi política, per molt importants que siguin les seves conseqüències, es pot qualificar amb aquest terme. Per respecte als milers de morts, de ferits, d’orfes, de pares que han perdut fills i filles, de famílies que ho han perdut tot.

Esgarrifen les imatges, les dades, i esgarrifa la certesa que no és l’últim terratrèmol que patiran la gent de la vella i històrica península d’Anatòlia. Sense fer repàs de les catàstrofes històriques, documentades des del neolític, només recordar que el 1999 el terratrèmol d’Izmit va provocar la mort de 17.000 persones i una destrucció impressionant.

Els geòlegs ens han explicat, repetides vegades, que la concurrència de les quatre plaques tectòniques explica aquesta virulència a la regió que en els últims 100 anys ha patit una cinquantena de terratrèmols de magnitud igual o superior a 6.

Però més enllà d’aquest fet geològic hi ha, també, un conjunt de causes humanes: la inoperància d’uns estats – Turquia i Síria- i d’uns governs capaços de garantir les mínimes normes de seguretat per a tots els edificis, que es gasten els diners en armes i en guerres, en exèrcits i en projectes per al lluïment d’unes elits... Que abandonen la població civil a les zones dites «en conflicte», on viuen els refugiats, els kurds, els pobres.

S’ha comentat que una de les conseqüències del terratrèmol del 1999 va desencadenar l’ascensió al poder de Recep Tayyip Erdogan, que des del 2003 governa amb mà de ferro Turquia, desestabilitza la regió del Kurdistan amb atacs continuats i de tot tipus sobre els kurds, també sobre els que fa anys s’han refugiat a Europa, i que sense miraments i a canvi de diners i amb èxit fa ballar a la Unió Europea amb el tema dels refugiats. Refugiats que ara seran molts més, els sobrevivents d’aquesta catàstrofe, siguin kurds o turcs.

Quines conseqüències polítiques tindrà aquest terratrèmol a Turquia i a Síria?.

Un terratrèmol és això, una autèntica catàstrofe i recurrent, amb milers i milers de víctimes, que es repeteix, una i altra vegada. I tot i els fenòmens migratoris que originen aquestes catàstrofes, una part important de la població que sobreviu opta per resistir, per persistir, per reconstruir una casa sobre les runes d’un pilot de cases anteriors esfondrades pels efectes de les plaques i pel mal govern d’uns dirigents que no fan que les construccions siguin més segures. I no estic pensant en l’arquitectura que fan els japonesos o els xilens, experts en terratrèmols i en enginyeria de la construcció, sinó amb el coneixement i la feina ben feta amb què es va construir, al segle VI, la gran Santa Sofia, a Constantinoble, avui Istanbul, la ciutat més gran i més poblada de Turquia. Però és clar, on han d’anar? No els vol ningú, no els volem enlloc... nosaltres tampoc.

Subscriu-te per seguir llegint