Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Excelsa exposició sobre Lluís Calderer

El Lluís era algú tan estimat a la ciutat que la primera visita guiada de l’exposició es va omplir. Un dels seus millors deixebles, Joaquim Noguero Ribes, n’ha estat el comissari. Periodista cultural, és professor de la FCRI Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Es nota l’estimació profunda que Noguero té per Lluís Calderer. L’exposició li ha servit per retrobar la seva veu en l’obra i recuperar, com a lector, les converses que havien mantingut en viu. Es nota també la connexió en treballar novament amb Quaderns de taller, un col·lectiu que havia conegut de la seva mà, amb gent que admira com Josep Morral, Ton Baraut, Josep Maria Massegú, Josep Barés i molt especialment Enric Casas, amb qui s’ha compenetrat a la perfecció. A l’exposició han volgut que se sentís directament la veu del Lluís: literalment, en el vídeo realitzat per Casas, però sobretot, gràficament amb les citacions grans que prenen el principal protagonisme a les parets. La resta són cites d’altres autors que el literat havia destacat en assaigs, reproduïdes a terra com adob de l’obra del manresà. Els textos dels plafons serveixen per contextualitzar l’obra, com una mena de notes a peu de pàgina. Finalment, hi ha l’obra d’artistes que havien treballat amb ell. Es nota també que l’exposició vol deixar clar abans que res que Lluís Calderer era un humanista en el més ple sentit de la paraula, tant per la conversa establerta amb els clàssics de la literatura i de les arts en general, com pel paper social, compromès, de comprensió i il·luminació de la realitat, que va donar sempre a aquest bagatge cultural, compartit i debatut amb els llibres, però també amb les xerrades i els cursos dins l’àmbit més proper i quotidià, és a dir, el de Manresa. Sent un humanista, el sentit del títol de l’exposició, «Alfabet Calderer», és clar. Així ho explica Noguero: «Un alfabet és la traducció de l’univers a escala humana. L’univers pot ser infinit i tendir a l’entropia, necessitem ordenar-lo, delimitar-lo, reduir-lo a la mesura finita de la nostra mirada, i això és l’alfabet: la conversió a marc mental ordenat de la complexitat del món; en aquest cas, del món de Lluís Calderer».

Es nota també que al centre de l’espai expositiu, en paraules del professor Noguero, «el rol gairebé totèmic de la màquina d’escriure com a sala de màquines de l’escriptor, origen humil del big bang creatiu escampat per les parets de la sala.» Ens recorda el salt des del marc finit dels gairebé trenta signes del teclat fins a la conversa llarga i il·limitada que les seves combinacions proporcionen a l’escriptor, una conversa amb el passat i el present per ser i durar demà. Es nota també l’essència del temps de què ens parla un poema del llibre compartit amb Josep Barés el 1983 que es reprodueix a l’inici de l’exposició, uns versos autògrafs que ens parlen del designi secret que viu al cor de la mà i com, en el temps, però contra el temps, el traç és signe: memòria nostre que s’estén més enllà de nosaltres per parlar amb altres. Es nota també la lectura viva de l’obra del Lluís, en si mateixa l’obra d’un lector intel·ligent i compromès, que l’exposició subdivideix en seccions que dialoguen i s’interrelacionen entre sí: el mestre, el narrador, el poeta, el manresà, l’activista, amb una combinació il·limitada de la finitud de l’alfabet. Igual com si obríssim un llibre, el vestíbul s’obre amb una paraula per a cada lletra, que defineix el personatge i serveix com a índex del que es desenvolupa dins la sala gran del centre cultural El Casino. Es nota també que l’exposició és la punta d’iceberg del llegat immens de l’escriptor: articles magnífics al suplement de Regió7 Idees, que dirigia Eudald Tomasa, o al mateix diari, direccions teatrals, col·laboracions amb artistes... Aquest alfabet apunta a través seu el molt més que hi ha fora seu. És una delícia!

Compartir l'article

stats