Cap alt i mirada llarga, Impulsem-nos!

Fa més de dos anys que faig de president de la comunitat de veïns on visc, una comunitat tranquil·la amb dues escales amb ascensors, garatge i zones comunes de lleure. Una comunitat que té molt clar un concepte bàsic: no es pot gastar més d’allò que s’ingressa, i davant de qualsevol despesa extraordinària aquesta s’ha d’assumir a parts iguals per tots els veïns a través d’una col·lecta, que ha de comptar amb l’aval de la majoria del veïnat.

Sóc de la opinió que qualsevol polític que gestioni els diners dels contribuents hauria de seguir un criteri similar al de qualsevol president d’una comunitat de propietaris. De fet, dirigir-la correctament –«càrrec» que, recordem-ho, no és remunerat– hauria de ser el pas previ per a poder esdevenir un càrrec públic.

Així mateix, cal tenir en compte que si en l’exercici del seu «càrrec» (sia el president, el vice-president o l’administrador) s’extralimiten en llurs funcions o actuen perjudicant els interessos de la comunitat, els propietaris poden exigir-los responsabilitats basant-se en el codi civil i la llei de propietat horitzontal, i hauran de respondre de la seva gestió davant de la junta de propietaris o davant de la justícia si el cas és greu.

Malauradament, a Manresa, el nostre principal òrgan de govern ha actuat en diverses ocasions perjudicant els interessos de tots els manresans, sovint actuant de manera unilateral sense tenir en compte l’opinió majoritària dels manresans. Però ben pocs exigeixen responsabilitats.

L’empresari Joan Vila, candidat a l’alcaldia per Impulsem Manresa a les properes eleccions municipals, exposava en el seu darrer article a Regió7 grans projectes que han suposat un greu malbaratament de recursos de tots els manresans per culpa de la mala gestió dels nostres polítics.

El solar de les Saleses ens ha costat vora 14,7 milions d’euros, una xifra similar al cost total de la Plaça de la Reforma, que va patir un increment del 50% d’allò que s’havia pressupostat. El nyap de l’expropiació del Casino ens va costar 8,3 milions d’euros, una bona part dels quals corresponen a interessos de demora. També podríem parlar de les malaurades gàbies de la Plaça Catalunya, els sobrecostos del Museu del Barroc i de com de mal administrats han estat els milions que ens ha costat el bunyol de la «Manresa 2022». Amb tot això ja tindríem pagat un dels trams del desdoblament de la C55.

Qui es fa responsable de tots aquests milions d’euros malbaratats? Tenir administradors amb poca visió estratègica al govern ens surt molt car a tots els contribuents. Els polítics del PSC, d’ERC i de Junts n’han sortit indemnes; però a qualsevol empresa privada, als líders de l’actual consistori municipal ja els haurien acomiadat. Ser d’esquerres i governar amb els diners dels altres és molt fàcil, i més encara si no s’assumeixen responsabilitats en la gestió.

Tenim Manresa farcida de professionals de la política; li manquen professionals que facin política, perquè l’actual govern ha convertit Manresa en l’ombra de tot allò que havia esdevingut.

Manresa no pot continuar essent un infern fiscal que castigui tots els manresans, ha de tornar a ser una terra d’oportunitats. Manresa necessita un canvi en tots els nivells, amb un govern que torni a fer bategar Manresa i impulsi la ciutat, tot aconseguint que l’Ajuntament sigui una comunitat de propietaris ben gestionada i que esdevingui una institució menys costosa per als manresans.

Subscriu-te per seguir llegint