Per una societat justa i pròspera: igualtat de gènere

Article firmat conjuntament amb Stephine D’Hose, Eliane Tillieux, Markéta Pekarová Adamová, Annita Demetriou, Urška Klakočar Zupančič, Viktorija Čmilytė-Nielsen i Alina-Ştefania Gorghiu

Stephine D’Hose, Eliane Tillieux, Markéta Pekarová Adamová, Annita Demetriou, Urška Klakočar Zupančič, Viktorija Čmilytė-Nielsen, Alina-Ştefania Gorghiu

Cada 8 de març la reivindicació de la igualtat de gènere ocupa el focus de l’opinió pública. En aquesta ocasió, les dones que presidim diferents parlaments d’Europa volem unir-nos al conjunt de veus que reclamen la igualtat plena entre homes i dones perquè la igualtat de gènere és un dels consensos bàsics de les nostres democràcies i és alhora un senyal d’identitat d’Europa com a projecte polític.

En el 1979 Simone Veil va ser elegida la primera presidenta del Parlament Europeu. Des de llavors les dones europees hem aconseguit importants avanços a l’hora de compartir el poder polític. Ha augmentat el nombre de dones en els parlaments i en els governs. Que una dona ostenti la presidència d’una assemblea parlamentària ja no és una cosa excepcional, com va poder ser-ho en el 1979. Però encara ens queda camí per recórrer, com ens adverteix l’índex que elabora l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere: sobre una escala de 100, que indica la plena igualtat en l’exercici del poder polític, la mitjana dels diferents països de la Unió Europea se situa en el 60,2.

Quan Mary Wollstonecraft va dir «em declaro en contra de tot poder consolidat en prejudicis encara que siguin antics» va assenyalar l’arrel de la discriminació que han sofert històricament les dones i que encara avui, malgrat tots els esforços, continuen patint. La discriminació per raó de gènere té un caràcter estructural perquè es troba arrelada en pautes i models secularment sexistes que han determinat la inferioritat de la posició social de la dona. Tradicionalment, les dones han experimentat múltiples formes d’exclusió i càrregues desiguals arrelades en les regles, organitzacions i decisions socials.

Per a revertir tots aquests obstacles al lliure desenvolupament de les dones i a la seva plena participació en totes les esferes de la societat necessitem unir forces, des dels nostres parlaments nacionals i la Unió Europea, per a superar-los.

Una societat igualitària és una societat justa. Perquè lluitar per la igualtat de gènere és lluitar per la llibertat. Per la llibertat de les dones per a viure plenament la seva vida, amb autonomia, seguretat, dignitat i autoestima. Combatre la violència de gènere en qualsevol de les seves manifestacions ha de ser una prioritat per a tots.

Una societat igualitària és una societat pròspera. Reduir la bretxa de gènere redunda a millorar el capital humà i la productivitat. En ple segle XXI, les nostres economies basades en el coneixement i la innovació no poden prescindir del talent i la creativitat de les dones. Per això la igualtat és, i ha de ser, una de les forces econòmiques del nostre temps.

En el seu discurs de presa de possessió davant el Parlament Europeu, Simone Veil va identificar com els reptes de la Unió la pau, la llibertat i la prosperitat i per a aconseguir-los va reivindicar l’Europa de la solidaritat, de la independència (fonamentalment, en clau energètica) i de la cooperació. En bona part aquest full de ruta continua vigent i cobra plena actualitat en enfrontar-nos als reptes plantejats per la guerra provocada per Rússia.

La unitat en la resposta enfront de l’agressió és la millor defensa dels nostres valors com a europeus; valors que encoratgen el coratge de les dones ucraïneses. Defensem la nostra identitat com una Unió de pau, llibertat i prosperitat. Però avui també és el dia per a afirmar que sense igualtat no hi ha Europa. Que els homes i les dones europees aspirem a construir les nostres democràcies amb iguals drets i iguals oportunitats, amb plena participació en tots els àmbits de poder social, polític i econòmic i amb la visió d’un futur més just per a tots.

*Meritxell Batet Lamaña, Presidenta del Congrés dels Diputats (Espanya); Stephine D’Hose, Presidenta del Senat (Bèlgica); Eliane Tillieux, Presidenta de la Cambra de Representants (Bèlgica); Markéta Pekarová Adamová, Presidenta de la Cambra de Diputats (República Txeca); Annita Demetriou, Presidenta de la Cambra de Representants (Xipre); Urška Klakočar Zupančič, Presidenta de l’Assemblea Nacional (Eslovènia); Viktorija Čmilytė-Nielsen, presidenta del Seimas (Lituània);Alina-Ştefania Gorghiu, vice-presidenta i presidenta en funcions del Senat (Romania)

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES