PERSPECTIVA

Sant salvador, ahir, avui i demà

Jaume Farguell i Sitges

Jaume Farguell i Sitges

El dia 17 del passat mes de febrer es compliren 47 anys des que en la mateixa data del 1976 s’inaugurava el pantà de la Baells. Les seves aigües s’havien empassat el poble de Sant Salvador de la Vedella, que, mercès a la mineria del carbó, havia ja superat els 1.800 habitants i conseqüentment es donava naixença al nou i més enlairat poble de Sant Jordi, dins del propi municipi de Cercs.

Sant salvador, ahir, avui i demà

Sant salvador, ahir, avui i demà / Jaume Farguell i Sitges

La desaparició de la localitat de Sant Salvador, tingué, com a mínim, la positiva contrapartida paisatgística d’enriquir l’Alt Berguedà, amb la creació d’un bell espai lacustre, plàcid i recreatiu per als berguedans i panoràmicament impactant per als nouvinguts. Amb la particularitat que la joia de la corona del renovellat escenari era, al bell mig de la serena blavor, l’emergent i rocós illenc promontori, culminat pel vell monestir de Sant Salvador de la Vedella (o Abadella, originàriament, és a dir, l’abadia petita).

Em plau confessar que, en diverses ocasions, acompanyant-hi jo forasters, fins i tot estrangers arribats al lloc, amb espontània i modesta recurrència, no deixava de dir-los «aquí davant hi teniu el nostre Mont Saint Michel», que sovint algun, mig bromejant, encara m’ho recorda.

Salvant distàncies i desproporcionades comparances, per a nosaltres els berguedans, no seria just oblidar el què és i representa el monestir de Sant Salvador de la Vedella. La realitat és que aquí s’escrigué una de les primeres i belles pàgines històriques del naixement carolingi i europeista a Catalunya. Cal recular a l’any 830 quan es fundà aquest monestir. I just cinc anys després, amb la intervenció de l’abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles (Alt Urgell) el cenobi obtingué la protecció d’immunitat de part de Lluís el Pietós, fill de Carlemany.

I tot això a banda que a la pròpia roca han estat descobertes i excavades antigues coves eremítiques d’un cristianisme molt més arcaic.

Així les coses, no puc deixar de remarcar l’enormement positiu que seria una fidel restauració del monestir. I em consta que hi han serioses possibilitats que això es produeixi, fet que el convertiria en un valuós tresor cultural i turístic pel municipi de Cercs que ens endinsaria a dotze pretèrits segles d’història catalana i europea.

Estimula pensar en els vestigis romànics de Sant Salvador que s’exhibeixen al museu de Solsona, com l’ara de l’altar, el calze i la patena o el Crist en Majestat, que és al museu de Vic.

En aquest específic context no puc deixar d’esmentar la personalitat d’un berguedà i veí de Cercs, en Jaume Corominas Camp, com a profund coneixedor i difusor del tema, la cooperació del qual estimo que pot ser decisiva en aquest prometedor projecte.

A banda de la il·lusionant perspectiva de la restauració del monestir com a mostra de dotze segles de perennitat històrica, obligats som a reflexionar sobre el què, com un llampec, s’ha esdevingut a les darreries d’aquests 47 anys posteriors a la inauguració del pantà de la Baells.

Em refereixo a l’agressió paisatgística produïda pel canvi climàtic, conseqüència directa de l’activitat humana que ha propiciat el progressiu increment del diòxid de carboni a l’atmosfera amb el conseqüent escalfament del planeta.

I ha estat per obra i desgràcia d’això, que aquell encisador llac on, mirant cap al cel, abans hi veiem emergir de les aigües el vell monestir, s’ha transformat en una vall erma i desèrtica enmig de la qual, això si, hi roman encara ferm i impertèrrit, tot i ja sense el seu pantanós acompanyament, el cenobi de Sant Salvador de l’Abadella.

Tot i amb això, la restauració del monestir de Sant Salvador segueix essent un il·lusionant projecte en el que cal seriosament pensar. Ara bé, mentre persisteixi o no s’agreugi l’actual situació climatològica, em guardaré molt bé de tornar a sentenciar allò de «Davant hi teniu el nostre Mont Saint Michel».

Subscriu-te per seguir llegint