Manresa, la ciutat dels 15 minuts

Tot aquell que segueixi la premsa estarà al cas del debat que hi ha a Barcelona sobre les superilles. Es tracta que alguns trams de carrer de l’Eixample s’estan reurbanitzant per afavorir el vianant. Barcelona sempre ha estat donada al debat urbanístic, el mateix pla Cerdà va tenir en el seu moment un amplíssim rebuig, però ara aquest no és el cas. Les superilles beuen d’una teoria urbanística anomenada «La ciutat dels 15 minuts», fruit del pensament del colombià Carlos Moreno, director de la càtedra Emprenedoria-Territori-Innovació de la Sorbona. Moreno és un urbanista que ha desenvolupat la teoria de la Ciutat de Proximitat, i s’ha convertit en assessor de referència per a l’alcaldessa de París, entre d’altres. Davant del triple desafiament ecològic, econòmic i social en què ens trobem, se’ns proposa una altra manera de viure, de consumir, d’estar a la ciutat. Implica tornar a pensar en les maneres de desplaçar-nos i alhora proposa acostar els serveis a la gent, recuperar els vincles de veïnatge i transformar la ciutat entregada al cotxe per recuperar els petits racons públics.

De sempre he cregut que Manresa és una ciutat de mides abastables, al contrari que moltes altres a la nostra ciutat ho tens tot a prop. L’escola, l’institut, fins i tot la universitat. El CAP i l’hospital. El petit i el gran supermercat. Els petits parcs infantils i, fins i tot, el parc de l’Agulla, tot és a prop. La majoria dels serveis els tenim a menys de 15 minuts de casa i els extraordinaris en cap cas no arriben als trenta.

Si Manresa volgués aplicar la teoria dels «15 minuts» ho tindríem molt fàcil. Els serveis ja hi són, només cal donar preferència al vianant en lloc del cotxe. Com fer-ho? Ampliant l’espai pel ciutadà, perquè caminar sigui molt més còmode. Si fem l’exercici d’imaginar que tot l’espai que queda dins del perímetre que formen el passeig del Riu, els carrers Bruc, Barcelona, Bases de Manresa, carretera de Santpedor i via Sant Ignasi fossin preferentment per a vianants, els carrers amb voreres, molt amples i arbrades, a l’estil del que ja tenim al sector de les Bases, no creuen que seria molt més fàcil i agradable moure’s a peu per tot aquest sector? Si la resta de la ciutat tingués les voreres amples i els carrers que no donessin per mides fossin convertits en zona de vianants i amb carril bici, no creuen que ens mouríem molt més a peu o en bicicleta?

Això pot semblar un somni, però, sense voler, la proposta del nou carrer Guimerà és l’inici d’aquest camí. Si no millorem la nostra qualitat de vida és perquè no volem. Si visquéssim a peu i en bicicleta envoltats d’arbres en lloc de cotxes, la nostra salut física i mental milloraria i molt.

Personalment, si a mi em diuen durant la Barcelona olímpica que em mouria per la capital del país en bicicleta, els hauria dit que estaven sonats. Avui, que ja passo dels seixanta, m’hi moc, i només he d’anar amb compte amb algun patinet, i per què no dir-ho, amb els vianants despistats.

Subscriu-te per seguir llegint