En record de Pere Balañà

El 2 de març va morir l’arqueòleg i professor Pere Balañà Abadia, expert en historiografia islàmica de l’època medieval, després d’una llarga malaltia. Enmig dels actes de celebració de l’homenatge a Albert Benet mort el 14 d’octubre del 2012, ens ha arribat aquesta trista notícia que intuíem des de feia temps. Ells dos, conjuntament amb Dolors Bramon excel·lien en els estudis sobre la Catalunya musulmana en època medieval. Balañà va néixer a Barcelona el 1947. Llicenciat en Filologia, i Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, va ser catedràtic d’institut. Investigador de la història i especialitzat arabista. Tot i així ha estat autor d’obres força diversificades. Amb opinió pròpia, discrepava dels actes sobre el Mil·lenari de Catalunya que es van celebrar al seu entendre per motivacions polítiques, ja que sempre va defensar que el nom de Catalunya no apareix documentat fins el segle XII. Filòleg atrevit, va resseguir una interpretació de la toponímia catalana com a reivindicació islàmica i és autor d’un Anuari de Filologia. Va fer articles per a revistes com Godall o Recerca, i butlletins com la Societat d’Onomàstica, de més especialitzats: Anaquel de Estudios àrabes, Acta Historica et archaeologica mediaevalia, Al-Andalus Magreb: Estudios árabes e islámicos, Quaderns d’història tarraconense, o Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. D’altres, de divulgació com Historia y vida. També s’havia interessat pels temes gastronòmics i de la cuina catalana en particular. La majoria dels seus llibres han estat publicats per l’editorial Rafael Dalmau com L’Islam a Catalunya. Cal remarcar sobretot la seva Bibliografia comentada del Islam a Catalunya (713-1153), així com Els noms de lloc de Catalunya i la influència de l’àrab en el català queda palès en l’obra Lèxic usual, català àrab i àrab català.

Balañà va ser un bon amic de Benet i el va acompanyar fins on va poder. Era dels pocs que afirmava que no estava tant deprimit com deia la gent i matisava la seva situació, però el final s’acostava inexorablement, com ara li ha passat malauradament al Pere. El 1995 Balañà li va dedicar un article al butlletí dels AARB on palesava l’admiració per l’historiador sallentí «per la feina ben feta i de criteris del tot científics històricament parlant». En remarcava la voluntat de contribuir a la comprensió del nostre passat i es felicitava per haver escrit la monografia Sallent, dels orígens al segle XIII, les Històries insòlites amb voluntat pedagògica i «les pàgines senceres plenes de ciència» dels 10 volums en què va intervenir en la col·lecció Catalunya Romànica. Havien participar plegats en el Curs de Cultura Medieval els mesos d’octubre-novembre del 1994, Albert Benet, Pere Balañà, Dolors Bramon i Mercè Viladrich van ser protagonistes del Curset sobre L’Islam a l’Edat Mitjana que anualment organitza els Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB), a les dependències del Montepio de Conductors. Balañà va obrir l’acte amb una conferència sobre el sistema de vida de l’Islam que va qualificar de molt més còmode que el dels cristians de l’època. La Doctora Dolors Bramon, emèrita de la Universitat de Barcelona, que ha fet un emotiu i sentit article en record de Pere Balañà al diari Ara, assenyalava que la cultura àrab era molt més tolerant i refinada que la cristiana, la professora Viladrich remarcava el gran desenvolupament de la ciència islàmica en les seves diverses disciplines, mentre el doctor Albert Benet a mes de parlar sobre l’art islàmic a la Península Ibèrica va esmentar la frontera entre la Marca Hispànica i Al-Andalus diferenciant clarament la Catalunya Vella de la Nova.

Subscriu-te per seguir llegint