Regió7

Regió7

Carta de los lectores

Fèlix Ramos Ibarra

Cartes dels lectors

La mina en l’Olimp dels Déus

Com si es tractés d’un pagament o tribut a uns suposats Déus, avui els diners ens volen fer creure que la mina, com un ésser viu, cada cert temps reclama les vides que li pertanyen. I és cert que d’alguna manera la mina no és inert, i inclús podríem dir que té vida pròpia, ja que després de la intervenció humana, les diferents capes que formen l’escorça terrestre, comencen a exercir pressions en la recerca de l’equilibri anterior a la nostra intervenció.

Però tornant a la qüestió del fals dilema sobre la mina, tots hem sentit alguna vegada allò de «la mina és així» o «el que va passar era imprevisible», o altres comentaris per l’estil, que pretenen justificar i fer compressible per la mentalitat de l’invasor, del botxí o també de l’ignorant, que cada cert temps, aquesta engoleixi a diversos treballadors.

Les morts a la mina no és cap càstig ni pagament com el que Zeus va imposar a Prometeu per descobrir-li el foc a l’home, sinó simplement una successió d’errors o mancances de seguretat, i quan succeeix de manera reiterada en el temps, com és el cas, cal preguntar-se que s’està fent malament. Poden ser els protocols de seguretat, els sistemes de remuneració de primes o la pressió per abastir un mercat en el qual són tan necessaris els fertilitzants, entre altres moltes casuístiques. Però també podrien ser tots aquests motius i alguns més com, per exemple, l’avarícia empresarial. Per tant, pretendre enganyar-nos sobre l’escrupolosos que som en matèria de seguretat, no fa més que tapar i enganyar-nos sobre la cruel realitat i ens impedeix corregir els errors, una realitat en la qual l’autoritat minera, l’empresa, i també els treballadors tenen responsabilitat, cada un en la seva justa mesura, per dir-ho de manera senzilla, tots tenim part de culpa cada vegada que un company, o tres en aquest cas, perden la vida a la mina.

I preguntant-me que puc fer jo més enllà d’aquesta denúncia, se m’acut proposar, per qui vulgui fer-ho, un exercici íntim i en solitud, demanem-nos que hem deixat de fer, o que podríem fer millor perquè això no torni a passar. Segurament trobaríem moltes respostes.

La meva solidaritat i condol per tots els seus familiars i amics.

Compartir l'article

stats