El president ha fet les amèriques

Per a alguns, ser i fer de president requereix construir un àlbum de fotos digne del càrrec. El cost i els resultats no tenen importància. La casa és gran i es pot permetre aquestes i altres despeses. L’embat s’ho val.

Ara, ja amb el pressupost del 2023 aprovat, ha pogut marxar tranquil i fer dues coses en una. En primer lloc, demostrar que la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, és tan efectiva o més que l’anterior, Victòria Alsina, de Junts x Cat. I, en segon lloc, mostrar un recorregut de nou dies per terres llunyanes, visitant Colòmbia, Uruguai, Argentina i Xile.

El contingut, i sobretot el resultat d’aquest periple, no té importància. Si fa no fa es pretén emular els tan sovintejats viatges del president Pujol que tant podien servir per fomentar el consum d’embotits catalans, com vendre els beneficis de la cuina mediterrània, o fer escoltar algun artista català / catalana. No es parava en despeses i, si calia, es muntava una delegació immensa. La promoció s’ho valia.

Aquest no és el cas del viatge lúdic –turístic– inaugurador del nostre president. Els organitzadors han hagut de buscar i rebuscar com programar algunes visites i alguns contactes per justificar tan costosa despesa. Finalment, han trobat la resposta. El nostre ambaixadoret manresà, Josep Vives, tindrà seu oficial al Con Sud, de Llatinoamèrica. És lògic anar-hi a inaugurar-la.

Pel que fa a la resta d’estades i contactes, s’havia de buscar unes fotos concretes per vendre la importància de la visita i res millor que anar a fer la xerrada amb Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai, feliçment jubilat des de fa molts anys. O trobar-se, ni que sigui per fer un mos, amb Michelle Bachelet, de Xile.

Bé, res de nou, en els preparatius i guió del qual han fet anteriors presidents que volien donar imatge d’homes d’estat, sortint del país. Pel que sembla no et pots fer un nom i menys un bon currículum, a casa, si no te’n vas a voltar. Tindrem altres viatges, que ningú no ho dubti, i fins i tot goso aventurar que el proper serà cap a Àfrica o cap al Japó, no en va hi ha gruixuts informes de 25 o 30 pàgines exposant els interessos de Catalunya en aquelles terres llunyanes.

Què hi farem! No cal donar-hi més voltes, perquè el nostre mal no té remei i no vol soroll. Hi ha un concepte ficat al cap de partits com ERC, abans CiU, que malden per aparentar governar un estat, i veuen com Pedro Sánchez va pel món, rebut per grans mandataris, i no volen ser menys.

El problema que troben és la dificultat per accedir a les altures, quan demanen ser rebuts per alts càrrecs, i només troben que engrunes. I és que la diplomàcia és molt dura a l’hora de qualificar persones i personatges. Provenir d’un govern que va intentar trencar la democràcia, proclamar vuit segons la independència, i considerar que té un president fugitiu, i un altre a casa, no és fàcil d’assumir ni d’acceptar com a carta de presentació. Aleshores, què queda? Fum, turisme polític i despeses inútils.

Subscriu-te per seguir llegint