Sense cremar gasolina

Agnès Marquès

Agnès Marquès

Després d’unes quantes maniores logístiques imprescindibles compleixo el primer mes sense gastar gasolina amb el cotxe. Circulo amb un 100% elèctric amb què recorro cada dia uns 100 quilòmetres. Consumeixo una quarta part del dipòsit i el recarrego a casa. És la culminació d’un procés que va començar fa dos anys amb la instal·lació de panells solars a casa, amb les quals el municipi on resideixo promet un descompte important al rebut de l’IBI per als pròxims cinc anys. La paperassa a presentar és ingent i cada cert temps s’hi incorporen nous requisits, així que els nostres comptes familiars no compten de moment amb aquest descàrrec malgrat que ja fa dos anys que vivim en bona mesura amb l’energia que ens dona el sol. Tampoc han arribat encara altres ajudes promeses per a la instal·lació dels panells i carregadors ràpids, però a casa estàvem decidits a fer la transició i continuem tirant endavant. Però només perquè els nostres comptes ens ho han permès, no perquè hi hagi un autèntic i, per tant, senzill circuit d’incentius de les administracions que públicament es llancen al missatge de la transició energètica.

Compta més la vocació que l’atenció. De res serveixen els plans d’incentius, les subvencions i els descomptes en impostos si aquests es reben tant temps després de la inversió i una vegada has aconseguit presentar tantíssima documentació, per la qual sovint també cal pagar. De vegades una sent la desagradable sensació de ser tractada com algú sospitós de voler cobrar diners públics per la cara. Qui no pugui avançar aquesta inversió no podrà fer la transició quan, en teoria, es vol que tots avancem cap a ella. Però la bona notícia és que al final, quan ho aconsegueixes, hi ha un estalvi substancial en les despeses relacionades amb l’energia. Tant en la domèstica, en el rebut de l’electricitat, com en la gasolina. Dues fonts d’energia darrere de les quals hi ha companyies immenses amb enormes beneficis econòmics que estan encantades que ens trobem tantes pedres en el camí.

Subscriu-te per seguir llegint