14 d’abril, desmemòria i feixisme

En aquests dies que s’acosta l’aniversari de la segona Republica espanyola i amb una dreta estatal cada cop més carca, fanàtica i cada cop més semblant sense maquillatges al franquisme d’on neixen les seves arrels històriques, crec que cal una reivindicació de la memòria dels que van patir pel monstre franquista. La frase històrica que «el poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la» explica la impunitat i la normalització del franquisme al regne espanyol, i és que, avui dia, es normalitza el feixisme a televisió i altres mitjans informatius i de comunicació i es repeteixin successos com el de polítics i càrrecs policials en manifestacions amb símbols franquistes, que a més no són fets aïllats, sinó que com es veu és la continuïtat d’un procés històric de silenci, oblit i desmemòria per part dels diferents governs espanyols des de la mort del dictador.

La memòria és la història dels pobles. Com explica l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), les víctimes del franquisme porten esperant justícia des que va morir el dictador. Perquè no hi ha història sense memòria, veritat i justícia. Mentrestant cada any tenim les vergonyoses demostracions de la simbologia feixista i les seves manifestacions esperpèntiques a l’aniversari de la mort del genocida Franco. És la prova de manera clara que ens trobem amb la manca d’una política pública estatal que, d’una banda, incideixi transversalment en la construcció de la memòria popular del poble, en l’àmbit educatiu, acadèmic, social, institucional i polític; i, per altra banda, que generi una política sòlida de memòria, veritat, justícia, reparació i investigació dels més de 100.000 desapareguts a l’Espanya franquista. Fa falta més política pública de memòria, veritat i justícia, i un Estat que s’atreveixi d’una vegada per totes i es faci responsable de promoure les investigacions i els processos de memòria per donar reparació (encara que sigui tard) a les víctimes de la dictadura i les seves famílies.

Som a temps de construir memòria del poble, de reparar i donar justícia a víctimes i familiars del genocidi franquista. S’ha d’exigir justícia, veritat i reparació a les víctimes que van defensar un govern legítim com va ser el de la segona República, i treballar per construir una memòria del poble per transmetre-la, per no oblidar mai el que va passar. Si no seguirem presenciant com el feixisme avança, i es corri el perill real que pugui arribar un govern semblant a la passada dictadura franquista.

Els anys passen i és urgent construir els marcs per a un procés de memòria estructural i transversal, per generar reparació, justícia i veritat, i que la societat no oblidi el seu passat recent. Evitem que es repeteixi, denunciem, militem per la memòria, veritat i justícia, mobilitzem-nos perquè fa falta, s’ha d’exigir un procés de memòria a nivell estatal, i no s’ha de permetre mai que el franquisme i el feixisme siguin impunes i es normalitzin. El «cara al sol» i les manifestacions que anualment reivindiquen Franco són la representació i la mostra que el monstre segueix viu avui dia i que el feixisme avança i es normalitza en tots els àmbits. Una trista realitat que cal denunciar en una societat que es preï de viure en una democràcia real. Doncs el feixisme és l’antítesi del respecte als valors de la democràcia als drets humans més bàsics.

Subscriu-te per seguir llegint