Fals europeisme

La vocació de motor de l’europeisme que l’Estat francès, gairebé sense diferències entre un govern i un altre, practica en relació amb Madrid, amb Berlín o amb Brussel·les, costa d’encaixar amb la que practica en relació amb l’alta velocitat entre Barcelona i París i, encara més a peu de carrer, amb els camins de la Cerdanya que comuniquen el nord i el sud de la comarca. Tant en una cosa com en una altra, l’europeisme francès es dilueix com un terròs de sucre. La possibilitat que els Pirineus i la frontera deixin de ser un amortidor de les relacions a una banda i l’altra de la ratlla sembla que produeix calfreds a París, tan llunyà, tan centralista, tan preocupat per la influència que Barcelona pugui exercir sobre el seu sud i pels llaços que catalans d’una banda i altra puguin establir en el seu dia a dia. Ara, uns anònims han retirat les pedres que tallen els camins naturals cerdans per decisió francesa i el prefecte les ha tornat a posar en 24 hores. Són per prevenir la immigració il·legal, diuen. És una pretensió ridícula. Però fan una nosa immensa a veïns que tenen vida a banda i banda. En el fons, a França li plau moltíssim fer aquesta mena de nosa. I això no és antieuropeisme.