Franco era del Barça (i de la FAI)

No hi ha res que sigui tan mentida que no pugui ser adoptat com a veritat per moltíssima gent, sobretot si té ganes de creure-se-la. És espectacular, per exemple, el cas dels Protocols dels Savis de Sió, aquells documents inventats per la policia tsarista a començaments del segle XX que revelaven una conspiració jueva internacional per prendre el control de tots els poders mundials. Milions de persones s’ho van creure durant dècades i van veure el seu antisemitisme justificat per uns paperots falsos. Des de llavors, hem tingut centenars d’exemples de boles variadíssimes, i n’estem vivint un ressorgiment amb els deliris que escampen els mitjans de tota la dreta occidental, inclosa la caverna de Madrid. La qüestió no és quanta veritat conté un relat, sinó quanta potència tenen els mitjans que el difonen. Amb la població majoritària infantilitzada per la desinformació digital, el terreny està abonat per convertir les xuminades més solemnes en idees plausibles que milions de persones assumiran amb devoció. El Barça era l’equip de Franco, per exemple. Si l’aparell mediàtic de l’Espanya central s’ho proposa, ho serà. I si s’escau, Franco va ser militant de la FAI en secret, soci fundador d’Òmium Cultural, i trompetista de jazz en la intimitat.