Sumar és necessari

La crisi del Partit Comunista a Espanya i del PSUC a Catalunya els anys 80 del segle passat va deixar orfes de referents electorals moltes persones que no combregaven amb les polítiques de la socialdemocràcia, encongida i espantada davant el triomf de la revolució conservadora. Una multitud que, malgrat les dificultats, no estava disposada a abandonar la seva determinació per eixamplar els drets democràtics individuals i col·lectius, avançar cap a la progressiva desaparició de l’extrema desigualtat econòmica i avançar cap a una transició ecològica justa, va restar desorientada.

Des d’aleshores, hi ha hagut diversos intents per reconstruir aquest espai polític i electoral. La creació d’Izquierda Unida a l’Estat espanyol i d’Iniciativa per Catalunya a casa nostra van ser intents d’una part de l’esquerra alternativa per adaptar-se a la nova situació política, sense renunciar ni fer taula rasa amb els seus orígens. Però aquestes propostes no van saber recollir ni liderar el profund malestar social que va causar la crisi financera del 2008.

Va ser Podem qui va saber recollir aquest malestar i convertir-lo, a partir de l’any 2014, en un revulsiu que, inicialment, semblava que podia projectar l’esquerra alternativa a quotes electorals mai vistes. A les eleccions generals celebrades el 20 de desembre del 2015, les llistes presentades per Podem en solitari o en coalició amb les tres formacions polítiques van obtenir més de 5 milions de vots, gairebé el 21% dels vots i 69 diputats i diputades en el conjunt de l’Estat espanyol. Però, per causes que l’espai disponible en aquest article no em permet explicar, aquest impuls inicial s’ha anat diluint, s’ha produït una progressiva pèrdua de capacitat electoral i el moviment s’ha disgregat en una quinzena de marques electorals que competeixen entre elles en els diversos territoris de l’Estat.

El projecte de Sumar, que ara impulsa Yolanda Díaz, tracta de construir no només una proposta electoral a curt termini, sinó un projecte polític en el qual puguin trobar-se còmodes tots els integrants d’aquest ampli i divers camp de l’esquerra alternativa per tal de garantir una gran majoria que permeti la continuïtat i l’aprofundiment de les polítiques iniciades en aquesta legislatura. És l’hora de sumar i solucionar rivalitats de lideratge, perquè ara el que toca és deixar de banda la retòrica i centrar-se en la política útil que suposi una millora clara de la vida de les persones. I aquesta política útil passa, necessàriament, per reeditar l’actual coalició de govern, però amb un paper reforçat dels actuals socis minoritaris.

Em sap greu que l’actual direcció de Podem renunciés a estar present en l’acte de presentació de Sumar. No soc capaç d’entendre les raons que han esgrimit per justificar la seva postura. Espero i desitjo que, a les negociacions que s’han de fer a partir d’ara, totes les parts evitin el ridícul i posin intel·ligència i lleialtat mútua per acordar una articulació viable de l’esquerra plural que no ens obligui a escollir entre propostes políticament germanes. Per evitar que això passi, sumar és necessari.