Hiroshima, Barcelona i Gernika

A un quart de nou de la matinada del 6 d’agost de 1945, Hiroshima va ser bombardejada i arrasada per una bomba atòmica que els terroristes de l’exèrcit nord-americà van anomenar Little Boy, que va ser llançada sobre la ciutat pel bombarder B-29. Alguns comandaments militars van justificar l’acció com a revenja per l’atac a Pearl Harbor, una base naval nord-americana situada a Oahu, a les illes Hawaii, per part de la marina imperial japonesa que va suposar la mort de gairebé 2.500 militars, el 7 de desembre de 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Ben lluny d’un atac contra instal·lacions militars i després que l’alemanya nazi ja hagués capitulat el 9 de maig de 1945, els demòcrates americans van planificar que la bomba esclatés just al centre de la ciutat, sobre les cases i les botigues amb l’objectiu d’aniquilar la població civil. L’explosió va arrasar el 90% de la ciutat i va matar de cop, més de 80.000 persones. Durant tres dies, Hiroshima va patir un enorme incendi que va destruir el 92% dels habitatges. En l’obra de destrucció massiva, després de mitja hora d’explosions, els militars van arrodonir la feina amb una pluja tòxica d’isòtops radioactius que van afectar a 350.000 habitants. Mesos després de l’acció terrorista encara van morir 130.000 civils més, víctimes de les cremades i de l’exposició a les radiacions. Alguns dels supervivents, amb lesions ben visibles es passegen cada dia pel Museu Memorial de la Pau de Hiroshima, on deixen constància de la salvatjada. Dins del museu, una bona recreació dels fets mostra com era la ciutat abans de l’atac i les conseqüències que va patir gairebé la totalitat de la població. L’exposició també mostra el desenvolupament de la capacitat destructiva de les armes nuclears, objectes rescatats i moltes fotografies sobre la tragèdia. Però, el símbol més clar d’aquests fets és la Cúpula de la Bomba Atòmica, que era el Centre de Promoció Industrial. Quan va esclatar la bomba, totes les persones que hi havia dins van ser assassinades, però l’estructura de l’edifici, malgrat patir desperfectes, va romandre dempeus i es va decidir conservar-la com a monument ciutadà. Una passarel·la interior condueix al Monument Nacional de la Pau d’Hiroshima a les Víctimes de la Bomba Atòmica i prop del lloc s’observa el Monument a la Pau dels Nens, inspirat en Sadako Sasaki, una nena de dos anys en produir-se l’explosió i onze quan va emmalaltir de leucèmia, moment en què decideix fer 1.000 ocells de paper com a símbol de longevitat i felicitat. Al cap de poc va morir, però milers d’escolars d’arreu del mon envien constantment garlandes d’ocells de paper que envolten el monument.

Sabem que la Segona Guerra Mundial va començar per les ànsies expansionistes de l’Alemanya nazi de Hitler, que amb el pacte Molotov-Ribbentrop és va assegurar la no agressió amb la Unió Soviètica, que d’una manera vergonyosa va acceptar-lo, galdós paper comparable a la inacció dels governs d’Anglaterra i França que no van saber reaccionar, sobretot els francesos, fins que van tenir l’enemic a casa. Nazis alemanys i feixistes de Mussolini van ser els responsables dels bombardejos de Barcelona des de l’estiu de 1936, els primers que es van produir mundialment contra la població civil, per iniciativa del general Mola, el gran forjador del cop d’estat contra la Segona República Espanyola. Ell, conjuntament amb Sanjurjo i Franco, van ser els responsables de la destrucció total de Gernika, el 26 d’abril de 1937, duta a terme per la Legió Cóndor, que l’artista Pablo Picasso va immortalitzar.