La Neus Català, ‘Krirrei’ i «la ‘farola’»

Neus Català és un personatge formidable i mereix ser homenatjada a tots els municipis catalans amb una via pública, un parc, un equipament, o alguna mena de monument. Però no acabo de veure que per fer-ho calgui donar el seu nom a una plaça que ja en té, encara que mai no s’hagi fet oficial. I aquest és l’objecte de l’expedient que ha iniciat l’alcalde de Manresa i del qual informarà aquesta tarda al ple municipal. L’expedient per donar el nom de Neus Català a «l’espai innominat» de la cruïlla entre el Passeig i el carrer Guimerà.

Aquest espai oficialment «innominat» té un nom popular, que el sap tothom i és profecia: Crist Rei (pronuciar Krirrei), per l’església parroquial que constitueix el seu edifici més icònic, amb escalinata i porxada neogòtica. Però no sempre ha estat així. Fins i tot amb el temple ja construït –es va iniciar el 1942 i es va beneir quinze anys després, amb notables detalls inacabats– el nom popular de l’indret va ser durant dècades «la farola». Així s’anomena encara un pàrquing veí. Deriva del fanal amb quatre braços i cinc globus situat al centre de la cruïlla, al voltant del qual girava el trànsit. A «la farola» se celebraven els títols del Barça, com en un Canaletes manresà. Una reforma urbanística la va treure del centre i la va mig amagar en un racó. Sense l’objecte es va anar perdent el concepte. L’església, en canvi, persisteix i presideix.

Alçada després de la guerra, l’apel·lació a Crist Rei responia al nacionalcatolicisme franquista i era un bon motiu per batejar la plaça amb un nom oposat als inicis de la democràcia, quan algun grup ultra es feia dir «guerrilleros de Cristo Rey». Però tot això queda lluny. Temo que els manresans continuaran trobant-se a Krirrei i l’homenatjada Neus Català no constarà a cap adreça, perquè les cases de la cruïlla duen les numeracions del Passeig i Guimerà, i la parròquia està domiciliada al carrer Carrió.

L’expedient tot just s’inicia. Hi ha temps per rectificar. I si tornem la farola al seu lloc?