Ha passat a Barcelona, però hauria pogut passar a qualsevol altra ciutat. De matinada, un home puja a l’autobús, calent de cap i d’entrecuix, i es posa a tirar la canya a la conductora, encastat al seu seient i en actitud provocadora. La dona l’adverteix: «O vas al darrere o vas fora». Després d’insistir, l’home s’asseu. Però ho fa just darrere del seient de la conductora, a qui continua etzibant floretes de mal gust. Farta d’aguantar i avisar, la dona atura el bus i, amb bones paraules, però amb gest enèrgic, fa baixar el viatger. Ell no li ho posa fàcil. D’entrada s’hi resisteix. Trucaràs a la policia?, li vacil·la. Ella diu que no li cal, que no vol fer perdre temps a la resta de passatgers i que, una altra vegada, begui menys o calli abans. Un dels passatgers enregistra les imatges amb el mòbil i les penja a les xarxes.

Queda ben palès als ulls de tothom que l’actitud i la reacció de la conductora és tothora admirable, valenta i exemplar. Imaginem, tanmateix, que el masclot en qüestió no solament no claudica sinó que persisteix i fins respon a l’intent d’expulsió amb una agressió a punta de navalla.

La reacció de la resta de viatgers seria igualment admirable, valenta i exemplar? Part de l’admiració que ha generat la conductora pot ser deguda al fet que nosaltres, al seu lloc, seríem incapaços d’actuar com ella? Qui va enregistrar el vídeo, en cas que la situació derivés en una baralla, hauria continuat fent de narrador passiu? Que sapiguem, l’única derivada de tot plegat és que el causant de l’incident ha exigit a l’autor de l’enregistrament que retiri el vídeo d’internet si no vol que el denunciï.