BADANT
Projecte de vida i més
En el paradigma d’atenció en salut mental es posa èmfasi a acompanyar al projecte de vida de les persones ateses. Més enllà del diagnòstic, a l’hora de plantejar un pla d’intervenció escoltar les intencions i expectatives de la persona atesa. Clar que en funció d’una orientació diagnòstica les interferències d’aquest procés en totes les interaccions de la persona seran ben diferents. L’evolució d’alguns processos de malaltia és diferent. També sabem que un 50% de les condicions de salut mental comencen cap als 15 anys.
Si hi badem una mica, una disfunció que comença en l’etapa adolescent impacta en les habilitats de relació i els aspectes educatius. A més d’altres àmbits. De ben segur que aquesta situació condiciona una evolució personal i que, massa vegades, aparta a la persona d’un procés habitual o esperat d’incorporació a la societat. Per aquest motiu que els recursos de salut mental de l’adolescència, i la infància, incorporen professionals del camp educatiu, professionals que a part de garantir un procés educatiu, són l’enllaç per facilitar el retorn de les persones al sistema educatiu.
Si ens posem dins de les sabates, i dins del cap, de les persones afectades i les acompanyem, cal conèixer les expectatives d’aquestes persones, que en els processos de llarga durada, poden anar canviant al llarg dels anys. Modular aquestes expectatives i les possibilitats de fer-se realitat i que es compleixin és un repte. Un diàleg entre la voluntat i les possibilitats. De fet, no gaire diferent del que passa en les persones no diagnosticades de cap disfunció. No hi ha condicions greus ni menors, no cal estar diagnosticat d’un procés psicòtic per pensar que la persona no té un futur saludable, una condició malaltissa de personalitat o una fòbia social són prou disfuncionals per influir en l’autoestima d’una persona i els desitjos de futur. S’hi pot badar més, però volia esmentar els conceptes canviants de projecte vital i de l’adaptabilitat al llarg de la vida.
Pensant en el paradigma d’atenció en salut mental, hi ha un altre aspecte important, l’atenció i inclusió a la Comunitat, una comunitat resilient, inclusiva i saludable, sobretot en les comunitats properes, el barri, el poble o la ciutat. Tots tres tenen vida pròpia, pateixen canvis, a millor o a pitjor, i les cèl·lules, les persones, que en formen part precisen sentir-se partícips d’aquests òrgans socials. I m’ha donat per badar en què, ara que s’acosten eleccions, potser cal posar l’atenció en els projectes, a llarg termini, de la societat, i no d’una legislatura.
Poso dos exemples, un a nivell Estatal i l’altre Nacional, fa més de 25 anys es coneixia que des de l’any 2015, ens jubilàvem «més professionals de la sanitat dels que sortien de les facultats», dèficit assegurat!; el segon cas, des de la sequera de l’any 2008, resolta gràcies a la intervenció de la Moreneta, encara estem esperant un Pla de Gestió de l’Aigua. En els dos casos, deixant-ho pels que manin després.
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- El gest desagradable d'una soltera en conèixer l'afició de la seva cita a 'First Dates
- Viure amb lipedema, la malaltia de les dones que només s'engreixen: "Em vaig sentir alliberada quan vaig saber per què guanyava tants quilos
- Arriba un episodi de pluges a Catalunya: on i quan plourà? Aquesta és la previsió del Meteocat
- El despatx berguedà Fernández Advocats s’integra en el barceloní Giménez-Salinas
- Ikea sorprèn amb el sabater per a l'entrada que sembla un moble de disseny
- Necrològiques del 9 d'abril del 2024
- El comerç del nucli antic de Manresa avisa l'Ajuntament que els seus fanals no es toquen