No és dolent quedar-se sense pati
Llegeixo que hi ha cert enrenou en una escola de la Cerdanya perquè una professora va fer rentar la boca amb sabó a dos alumnes irreductibles. Un càstig d’abans, més metafòric que sever, per marcar els límits de l’autoritat. Un concepte en crisi perquè els docents pràcticament l’han perduda davant els alumnes (i davant molts pares també) i perquè alguns col·lectius han decidit que és un concepte a eliminar per poc pedagògic.
Sí que és una sort que alguns càstigs hagin passat a la història, com aquell de les orelles de burro, haver de sostenir llibres amb els braços estesos o fins i tot el de cara a la paret. Soc de les que va escriure incomptables milions de vegades «no contestaré malament a la gent gran» i, tot i que la lletra amb sang no entra, sí que vaig entendre que portar-me amb supèrbia comportava una valuosa pèrdua de temps per als meus jocs i interessos. Sobrepassar els límits tenia un cost per a mi i, gràcies a la bona educació que em van donar els meus pares, aquesta que es treballa cada dia, amb cada petit exemple patern, les bones maneres i el respecte als adults van arribar aviat. Per tot, celebro aquests càstigs, celebro haver-me perdut estones de joc, igual que, quan sobresortia, hi havia premi. De vegades, no sempre. Havia d’estar molt justificat. Un bon reflex del que passa en la vida adulta, d’altra banda. També em vaig quedar sense pati unes quantes vegades, fins i tot em va tocar sortir a donar voltes per descarregar l’excés de l’energia del creixement.
Sabíem qui manava, estava bé que algú manés, estava bé tenir aquest temor de no ser enxampats i estava bé afinar l’enginy per no ser enxampats. No sé si les noves línies pedagògiques d’eliminar límits, càstigs i fins i tot el concepte d’autoritat funcionen més o menys que deixar un nen sense pati perquè valori i pensi sobre el que ha fet malament, però fa la sensació que les línies desdibuixades dels límits han alimentat la bèstia que tot ésser humà porta dins quan sents el relat de no pocs professors sobre el que es troben a l’aula, sense eines per poder redreçar el campi qui pugui i l’esbroncada posterior dels pares que aspiren que als seus fills no els despentini ni la tramuntana.
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- Ikea sorprèn amb el sabater per a l'entrada que sembla un moble de disseny
- El gest desagradable d'una soltera en conèixer l'afició de la seva cita a 'First Dates
- La floració de les tulipes, un fenomen turístic al Berguedà
- Una desena de famílies d'Olvan denuncien que els fan fora de casa tot i haver pagat sempre el lloguer: "És un malviure
- Sánchez cancel·la la seva agenda i valora deixar la presidència
- S’enfronten a vuit anys de presó per robar material d’Ausa i revendre’l
- L’Ajuntament de Manresa demana a la Guàrdia Civil que marxi, com ja va fer fa 5 anys