Antoni Ros Marbà

Si Catalunya existeix, després de superar els reptes que des de fa segles ha hagut d’afrontar, és perquè hi sorgeixen personalitats d’una qualitat excepcional, que la dignifiquen i conviden a aproximar-s’hi des del respecte i l’admiració. Aquest és el cas del Mestre Antoni Ros Marbà, indispensable per explicar la música al nostre país durant la segona meitat del segle XX i els inicis del XXI. Arran dels seus 85 anys, l’editorial DINSIC ha publicat Antoni Ros Marbà, músic, una biografia escrita per Lluís Brugués i Agustí. A la portada interior, es defineix Ros Marbà com a «director, compositor i pedagog». A la introducció, Brugués explica que va ser Ros Marbà qui va demanar que al títol sortís només com a «músic», la manera essencial com s’esmentava Eduard Toldrà a la seva esquela. N’hi ha prou de fer una ullada a l’índex onomàstic que tanca el volum per constatar que els dos principals referents de Ros Marbà són Toldrà i Sergiu Celibidache, personalitats brillants i influents. Al pròleg, Jordi Roch escriu: «cap director com Ros Marbà ha dedicat més esforços a fer conèixer la música d’avui». I és notori el seu compromís amb una concepció de la música que, sense obviar la consciència històrica, estigui arrelada al present. El volum inclou, a més d’aquest índex, una rica documentació fotogràfica, una cronologia vital, una utilíssima bibliografia, el text d’Antoni Ros Marbà Una reflexió, una relació detallada de l’obra de Ros Marbà com a compositor (cançons, cantates, música per al cinema, música de cambra, música simfònica, òpera, sardanes,...), les nombroses obres que ha dirigit de compositors del país i forans, els arranjaments i les harmonitzacions (incloent-hi les extraordinàries Cançons de la roda del temps de Salvador Espriu amb música de Raimon o Els Segadors), la seva extensa discografia i les orquestres (incloent-hi la Filharmònica de Berlín, entre moltes altres de diversos països), els cors i els intèrprets (incloent-hi figures tan prestigioses com Yehudi Menuhin, Arthur Rubinstein, Montserrat Caballé, Narciso Yepes, Victòria dels Àngels, Alícia de Larrocha o els germans Claret) que ha dirigit, els festivals i les sales de concert on ha actuat,... Tot un tresor d’informació! Però això només és el complement d’una biografia escrita combinant-hi passió i rigor, precisió i claredat. Ens trobem amb un text de lectura plaent i sempre interessant que ens acompanya des del naixement de Ros Marbà a l’Hospitalet de Llobregat i passant pel Conservatori de Barcelona i el vincle amb Toldrà, l’Esbart Verdaguer, la seva implicació en la Nova Cançó, la gira als Estats Units amb el Ballet de Roberto Iglesias, els estudis amb Celibidache i Martinon, la direcció de l’Orquestra de RTVE, la Ciutat de Barcelona, la Nacional d’Espanya, la Netherlands Chamber Orchestra, la Real Filharmonía de Galícia i fins a l’ambiciós projecte de l’òpera sobre Walter Benjamin amb llibret d’Anthony C. Madigan.