Liam, un dels nostres

Aquesta setmana toca recordar un moment sorprenent, es farà difícil oblidar aquell 25 de novembre del 2021 quan en plena pandèmia, vivint temps de grisor i avorriment –això a Manresa no sorprèn–, l’estrella irlandesa del cinema internacional, en Liam Neeson, va decidir entrar a fer un whisky al restaurant Miami. No va venir sol, ho va fer de la maneta de la Manresa Film Office, envoltat de tot el circ i el glamur d’una gran producció, al bell mig d’una ciutat que no havia vist un desplegament d’aquestes dimensions des de la segona meitat del segle passat, quan en Berlanga ens va escollir per rodar-hi Plácido.

Divuit mesos després ja podem veure a totes les sales comercials el resultat d’aquell esdeveniment que ens ha deixat com a testimoni el tamboret on va seure al Miami, ho recorda una placa en aquest fantàstic local art-déco on s’hi poden fer una foto, unes xerrades de cine organitzades per celebrar l’efemèride; un bon còctel creat per a l’ocasió, d’aquells que t’alegren la vida a la segona copa; i un interessant making of del rodatge, obra de l’amic i periodista Eduard Font. Poca cosa més, ningú ha tornat a Manresa; de fet, en la preestrena de dimecres passat al Bages Centre, l’estrella de més alçada va ser l’alcalde, una mica menys conegut que el Liam i força més baixet.

El resultat del fastuós desplegament cinematogràfic que ens va fer protagonistes per un dia es tradueix en un parell de seqüències curtes, en un Miami convertit en la licoreria Schmidt’s, on es fa difícil endevinar que allò és Manresa si no estàs més pendent de veure quan sortirà que de l’argument del film.

Però, malgrat la seva fugaç estada entre nosaltres, en Liam Neeson ha passat a ser un dels nostres; les crítiques de Marlowe, el thriller que dona vida al mític personatge creat pel novel·lista Raymond Chandler, no han estat agraïdes: superficial, poc ambiciosa, mancada de vida o poc atractiva per als nostres temps, són alguns dels molts adjectius i poques estrelles que dediquen els experts, amb un aprovat molt just. Benvingut a la família, Liam, algunes d’aquestes dedicatòries de la crítica t’apropen més a la nostra ciutat. Sembla que la darrera obra del director Neil Jordan, Oscar al millor guió per Joc de llàgrimes l’any 92, o responsable d’una meravella com Entrevista amb el vampir l’any 94, aquesta vegada no ha tingut tanta sort. Qui sap si és el moment, ara que tots els candidats a l’alcaldia en parlen en el seu programa, d’oferir a l’actor que ha interpretat en la ficció un dels detectius més universals de la novel·la negra la regidoria de Seguretat Ciutadana. Ves a saber si en la vida real se’n surt millor, de moment aquí ja hi té un tamboret amb el seu nom; per provar si accepta una cadira no hi perdem res.