Salvar ramaders

La Fira de Sant Isidre de Solsona, com a gran trobada anual del sector ramader, s’ha convertit enguany en un enorme lament per la situació crítica que la sequera està generant en el sector. El cercle viciós és diabòlic: no hi ha pastures, per tant els animals han de ser alimentats amb farratge, que també és escàs i més car, la qual cosa encareix el manteniment dels animals i el seu preu final, que en fa caure el consum. Ramaders amb generacions al darrere afirmen no haver vist res semblant. El sector, com el de l’agricultura, té una llarga experiència de problemes derivats del temps i hi ha proteccions previstes, però no són prou completes ni ho cobreixen tot. Tenint en compte que els ramaders –com els agricultors– fan una funció territorial impagable i imprescindible, i que proveeixen una mínima autonomia alimentària, seria sensat i exigible que l’administració sortís a ajudar els professionals per evitar que en desaparegui ni un més. Sobretot tenint en compte que és un sector petit i que oferir-li una ajuda generosa seria molt econòmic comparat amb el que es dedica a salvar grans empreses que, quan estan contra les cordes, generen un correm-hi tots caríssim.