TRIBUNA

El vot de la Cultura

Jordi Jet Serra Morales

Jordi Jet Serra Morales

El vot de la Cultura acostuma a quedar invisibilitzat per candidatures sense projecte, i de vegades ni candidat clar a ocupar la regidoria, en aquest àmbit essencial per la ciutadania. De forma directa, comparteixo algunes propostes que han sonat i altres que ajudarien a fer ressonar el panorama artístic i cultural de Manresa.

En primer lloc, el pecat comú de la majoria de candidatures és la manca d’un projecte de ciutat en l’àmbit cultural. De quina cultura volem ser capital? Cal tenir una resposta clara i desglossar polítiques i accions coherents que mostrin el camí a recórrer per arribar-hi.

Per altra banda, per a qui fem cultura i quants recursos hi destinem? Cal estudiar a quins segments de població destinem els esforços de programació cultural del consistori. A continuació, cal valorar quants recursos destinem a cada segment. Vaticinaria que el manresà de tota la vida de la generació T està sobreofertat mentre que altres franges estan, comparativament, descobertes.

En els darrers anys el FABA ha treballat per articular, des de l’esforç de l’activisme, la baula orfe del mapa cultural de la ciutat: la creació artística en els més joves (de 16 a 20 anys). La consolidació d’espais per a la creació i exhibició minoritària en aquesta edat és imprescindible per vincular els joves al fet creatiu abans que la inèrcia de la productivitat els allunyi dels camins del plaer estètic.

En el mateix sentit, oferir beques de creació o suports a l’edició d’obres és una iniciativa fonamental per a que arreli allò que espontàniament ja neix. El fil d’Ariadna de l’underground manresà ha teixit darrerament una nova fornada de noies dalt dels escenaris i al capdavant de projectes artístics que, sens dubte, seran referents per les properes generacions. I ho ha fet a més en una escena plena de representacions d’identitats de gènere dissidents, cosa impensable fa pocs anys. El potencial per incentivar la creació amb criteris baremats per gènere o origen migrant són enormes i ajudarien a equilibrar la balança del context del què venim, és a dir eminentment blanc, masculí i amb cognoms ibèrics.

En un altre ordre de coses, celebro que s’hagi proposat la creació d’una oficina de suport a l’associacionisme. Si volem que l’activisme cultural no es cremi ni es frustri, cal un pla que aculli la il·lusió i el desordre inicial de les iniciatives ciutadanes i que acompanyi en la transició, a 3 anys vista, a un necessari ordre i projecte de manteniment.

En el mateix sentit, s’ha de garantir el suport municipal a les entitats per se. I a la vegada convé recompensar el valor afegit d’aquelles que siguin capaces de suplementar ingressos, avaluar l’impacte de les seves propostes i multiplicar, en definitiva, l’interès públic de les mateixes.

Per últim, si una onada migratòria no canvia la piràmide de població, anem cap al declivi demogràfic en termes de públic cultural. Un pacte de ciutat en temes d’habitatge ajudaria, com pas estratègic, a fer més cultura fent més ciutat.