El virus de l’odi

Teresa López Cerdán és una actriu que triomfa al teatre amb Gordas. Milers d’espectadors ja han vist aquesta comèdia, construïda sobre elements que ens poden alegrar o amargar les vides: l’amor, l’amistat, la fama, la religió... i l’aspecte físic. A la Teresa això últim li ha alegrat –i de quina manera– la seva carrera professional, però li està amargant la vida. No és el primer cop que ha de lluitar amb la grassofòbia, però l’assetjament dels últims dos mesos ha estat a punt d’enfonsar-la. De fet, li falla la veu en alguns moments durant el vídeo que va penjar a Instagram per compartir la tirallonga d’insults que li han plogut. Des de «tros de mongola que fa venir ganes d’estampar-la» fins a «t’hauria d’agafar un infart».

Tot arrenca, encara que els talibans de l’odi tampoc necessiten excuses, amb un comentari de la Teresa sobre Ibai Llanos, a qui admira i respecta, però que algú va manipular per donar a entendre que ella animava la gent a engreixar-se. A partir d’allà, el diluvi. I no està sola. Anabel Montes és una exnedadora que fa set anys que solca el Mediterrani perquè no continuï engolint migrants que fugen de la misèria o de la guerra. Primer va ser a Open Arms, després a Metges sense Fronteres; i aquesta setmana ha decidit que ho deixa, que ja no pot més. Però el detonant, el que ha esgotat el seu dipòsit de resiliència, també ha sigut els missatges a les xarxes. A més de l’habitual «puta», el vidriol que circula per les venes d’alguns es concreta en perles com: «Tant de bo s’enfonsi el vaixell i t’ofeguis amb ell» i «tant de bo et violin a bord les persones a qui has rescatat».

M’he esforçat, però no aconsegueixo entendre on nia el virus que converteix alguns éssers humans en autèntiques bèsties. Sé com es diu: odi. I també ensumo els que el difonen. La bona notícia és que molts n’estem vacunats. Per això, la Teresa i l’Anabel han rebut també onades d’afecte. Una segueix a l’escenari; l’altra, tant de bo, torni algun dia al mar. Mentrestant, els que les insulten seguiran retratant-se com el que són. Prefereixo no posar-ho per escrit.