Qui ens ocupa què?

La campanya electoral és aquell moment on ens demanen que canviem la memòria per la fe cega. Setmanes en què hi ha una predisposició absoluta a resoldre aspectes que han quedat fora de l’agenda durant anys. I l’habitatge és el súmmum d’aquest paradigma amb el consens de denunciar l’ocupació, per no quedar fora del tauler de joc que imposa l’extrema dreta.

Però mentre parlem de les conseqüències no parlarem de les causes. Si hi ha alguna cosa a denunciar és que hi ha pisos buits. És que un dels principals factors d’empobriment és el preu de l’habitatge. I que un 47% de les llogateres en risc de pobresa, segons el Banc d’Espanya. Quan s’aguditza la contradicció entre els usos del sòl, dels pisos, dels locals, cal denunciar que hi hagi polítiques que protegeixin l’especulació o el desús.

Ens han ocupat les ments amb la idea que la llibertat vol dir poder mercadejar amb l’habitatge. Que l’habitatge no és un dret tan important com la sanitat i l’educació. Que no s’hi pot fer res. I cal denunciar l’ocupació, l’ocupació de les nostres consciències.

Amb aquesta situació les joves s’hi deixen la salut mental, sense cases ni futur. Però abans d’ahir a Manresa la prioritat era desallotjar un local que feia uns dies que un grup de joves havia decidit omplir de vida, oferint esport, esbarjo i espai d’estudi gratuïts i comunitaris. Portava més de 10 anys en desús. Un local embargat per un banc, dels que fan negoci amb pisos, terrenys i locals després de ser rescatats amb diners públics.

I avui el turisme també passa per davant de la vida en molts municipis del Bages i d’arreu. A Monistrol de Montserrat, on es continuen oferint llicències per pisos turístics i el poble es buida de vida. La setmana passada es desnonava a una família d’un pis d’un gran tenidor i per garantir que puguin venir turistes no podia ser reallotjada d’urgència al propi municipi perquè no hi havia cap allotjament disponible.

Estem arribant a l’absurd. Ens han ocupat les ments perquè pensem que és més legítim tenir un local 10 anys buit que uns dies ple de vida. Perquè pensem que té més dret un gran tenidor a tenir un habitatge buit o a donar un ús turístic a un allotjament, que una família a tenir un sostre.

I qui ha alliberat la ment d’aquesta ocupació avui és qui dona usos a locals que porten anys tancats; qui s’organitza per aturar desnonaments amb la PAHC Bages; qui allibera blocs buits de mans de fons voltors i dona sostre a 250 persones. Qui ha alliberat la ment és qui els fa costat i garanteix el dret a l’habitatge sense traves.

En el context de crisi, cal molta més denúncia de la sacrosanta propietat privada, de l’ocupació de discursos i pràctiques feixistes als carrers i mitjans, de l’acceptació dels marcs mentals que imposa l’extrema dreta, de l’ocupació de regidories per afavorir a unes poques i per criminalitzar a moltes. No necessitem promeses de governs d’aturar desnonaments amb data oberta o expropiar pisos buits de grans tenidors en campanya. Necessitem la gent que sempre lluita.