Cerdanya i Berguedà a dues velocitats

Treballar als dos costats del túnel del Cadí, una altra frontera en l’ecosistema social i econòmic de la Cerdanya, ofereix de seguida una visió molt evident de les dues velocitats a la que viatgen les dues comarques. Velocitats fixades per la força de les seves societats, com locomotores tibant de la història. La seu del Consell Comarcal del Berguedà acull la presentació d’una plataforma veïnal que s’ha proposat fer de lobby davant les administracions perquè la comarca recuperi el transport ferroviari. Els berguedans impulsors de la nova entitat volen que cinquanta anys després, els trens tramvia tornin a connectar Manresa amb Súria i a Berga. Un equip d’enginyers presenta l’estudi segons el qual amb una inversió de 500 milions d’euros es podria crear aquesta nova xarxa de transport públic, la qual s’estima amb un ús de 7.000 viatgers al dia. El Consell Comarcal del Berguedà dona suport a l’empenta ciutadana mentre a la Generalitat els tècnics es comencen a moure encarregant estudis de viabilitat de noves connexions ferroviàries pel país. Al costat nord del túnel la Cerdanya viu encara ancorada amb el seu tren a càmera lenta que connecta Puigcerdà amb Barcelona en unes tres hores i mitja, amb sort. Les demandes dels polítics locals per una modernització de la línia són ja una lletania que es perd entre el soroll ambiental. Amb aquests trajectes interminables, agafen el tren turistes sense pressa, jubilats o estudiants que s’agafen el dia. A la Cerdanya el ritme dels moviments socials és més lent que al Berguedà. Al sud del túnel ja plantegen el tramvia per dins les poblacions principals. Al nord, se celebra el centenari de l’arribada del tren a Puigcerdà i tothom veu en els actuals combois un homenatge a aquells pioners. Ara la Generalitat planteja un ramal nou que connecti Alp amb Bellver, la Seu i Andorra. Una proposta que mentre l’R3 sigui per a turistes i jubilats no deixarà de ser part del soroll que tapa les lletanies dels polítics locals. A la Cerdanya els nous moviments populars, mediambientals i feministes són bàsicament cosa dels joves. Dels que encara no han marxat. Poca força per tant tren a remolc. Al Berguedà la locomotora social va fer aturar un projecte per fer una incineradora industrial a Cercs. «Ni aquí ni enlloc» encara es pot llegir en rètols a la carretera. Els cerdans fan veure que no els veuen mentre combois de camions porten a cremar la brossa no separada a la incineradora d’Andorra. Dues velocitats socials a banda i banda del túnel del Cadí.