Mítings a ritme de Georgie Dann

Ai Pedro Sánchez. Quan tots pensàvem que tindríem l’estiu tranquil va el president del Govern Espanyol i anuncia eleccions pel 23 de juliol, en plena temporada estival i en una quinzena en què bona part dels ciutadans marxen de vacances al poble dels avis, a la platja, al càmping o ves a saber a quin país del món. Així, l’anunci inesperat de Sánchez ha indignat molta gent perquè haurà de perdre el temps en fer els tràmits necessaris per poder votar per correu (si és que poden fer-ho des d’allà on siguin en aquell moment) o bé s’haurà d’assegurar de quedar-se al seu municipi aquell diumenge per poder dipositar el seu vot a l’urna que li pertoqui. Això sense tenir en compte als pobres que els toqui formar part d’alguna mesa electoral durant tot un dia de juliol que, si és igual que el de l’any passat, podria registrar temperatures properes als 40 graus. Creuem dits perquè no ens toqui.

El fet poc comú de viure un procés electoral en plena època estiuenca també pot desanimar per l’ambient que s’hi veurà. I és que potser en comptes d’escoltar la típica cançó d’estiu, la de cada any, haurem d’escoltar declaracions creuades o debats dels representants dels diferents partits polítics que es presentaran a les eleccions. Però agafem-ho pel cantó positiu. M’imagino cartells amb Pedro Sánchez vestit amb banyador i ulleres de sol o altres amb Feijóo pujat a un vaixell (sigui amb narco gallec o sense) i demanant-te el vot. Potser el partit de Yolanda Díaz, sigui amb Podemos o sense, utilitza algun eslògan estiuenc com «una flor no fa estiu, però Sumem sí. Vota Yolanda». M’imagino altres imatges sorprenents com Santiago Abascal fent un míting en un xiringuito de Gandia mentre esbronca un immigrant que es guanya la vida venent llaunes de refrescos a la platja i li diu que se’n torni al seu país. Els que segur que no hi seran són els de Ciutadans després que anunciessin que no es presentaran a les eleccions generals. De fet, Arrimadas finalment ha decidit abandonar la política. Almenys ells podran gaudir d’unes bones vacances. Pel que fa als partits independentistes catalans, potser per aquella època encara estan decidint si fan una llista unitària o no. És com aquell amor bucòlic d’estiu que dura unes setmanes i després, quan arriben les eleccions catalanes, s’acaba.

Tenint en compte el panorama, potser hauríem d’encarar les eleccions diferents i en comptes de donar la presidència d’Espanya al guanyador de les eleccions, potser li hauríem d’atorgar un títol honorífic d’«El nou Georgie Dann».