El substitut de Benzemà

Se'n va Benzema. El futbolista d'enorme classe, elegant, aparentment indolent en els primers anys, amb un punt de timidesa, discret, al servei dels altres (sobretot, Cristiano, quina societat feien) i líder absolut després de la marxa del jugador portuguès. En aquest moment, descobrim el nou Karim, un futbolista que va liderar l'equip. Golejador, compromès, exemple pels més joves i que, amb Modric, va encapçalar el Reial Madrid triomfador dels últims anys. Benzema no ho ha tingut fàcil, ha trigat a aconseguir el reconeixement del madridisme, però ara és venerat per tots. És una llegenda del futbol i, per descomptat, història del club. La temporada passada va conquistar la Pilota d'Or, merescut reconeixement a una temporada estel·lar coronada amb la Champions impossible en la qual ell va creure com ningú. Enguany les lesions han estat un llastre i hem vist un futbolista que mostrava senyals de cansament, esgotat. La seva marxa és una mala notícia per al Madrid, que ha de recompondre's, i una mala notícia per a aquells a qui ens agrada el bon futbol, el dels jugadors diferents, capaços d'aixecar qualsevol de la graderia amb un control o una paret. Gràcies, Karim, per fer-nos gaudir. La pregunta és, i ara què?

El Madrid s'ha de posar l'uniforme de treball i buscar un jugador de nivell per suplir el francès. No val amb col·locar Rodrygo de nou i portar Joselu. Si el Madrid vol continuar competint amb els grans necessita fitxar una estrella mundial. És difícil i, sobretot, car. Els equips de la Premier o de l'Aràbia Saudita ofereixen ingents quantitats de diners, resulta molt complicat competir amb ells. Però el Reial Madrid té l'obligació de comptar amb els millors. Cal fer una bogeria per Mbappe? Harry Kane és el millor per substituir-lo? El francès continua deixant-se conquistar per l'equip blanc. Ja sabem que era el seu somni de petit, però en el moment definitiu va fer marxa enrere. Ara li queda un any de contracte i tot està obert de nou. Ja sabeu, tic-tac. Kane sembla més factible ara mateix, però el cap del Tottenham és un os dur de rosegar. Ho sap bé Florentino. Veurem.

Ànims a la gent del Valladolid. La momentània derrota de l'Almeria li va permetre somiar durant uns minuts, però l'equip es va acabar emportant el càstig de baixar a Segona.

València, a prendre nota. S'acaba la temporada més difícil per a un club històric. De barallar per Europa a lluitar per no descendir en l'última jornada. El valencianisme ha patit. Toca fer una profunda reflexió i canviar moltes coses. Un altre any així no es pot consentir.

Joaquín, història del futbol espanyol. L'últim partit oficial del capità del Betis (encara queda el gran homenatge del dimarts) suposa el final d'una carrera inigualable. Va jugar tres anys a l'estranger, però encara així ha igualat a Zubizarreta. Llegenda amb totes les lletres.

Decepció a Montmeló. Les expectatives eren altes: Sainz sortia segon i Alonso prometia guerra. Però tot va acabar a l'inrevés. Bany de realitat per a Aston Martin, molt per darrere de Mercedes i per a Ferrari, que segueix sense ser al lloc on deuria. Al Canadà, a millorar.