Paraules...

Octubre de l’any 2021, el president del govern espanyol anuncia, que destinarà 100 milions d’euros per un pla de salut mental. Maig de l’any 2023, el mateix president anuncia que s’aporten 38,5 milions d’euros per la salut mental. Consideració a tenir en compte, aquests darrers milions formen part dels ja anunciats l’any 2021 i del que es van fent aportacions anuals. Aquesta mesura era per tal de millorar infraestructures i equipaments del «Sistema Nacional de Salud», es desconeix la part que pot anar destinada a Catalunya, que té sistema de salut propi. Al conjunt d’autonomies i van dues partides de 16 i 8 milions per equipaments i 14,5 per infraestructures, en total menys d’un euro per persona i extrapolant als 100 milions d’euros ens dona la bonica xifra de poc més de 2 euros per persona; reflexió, val més això que res. El fet penós de la qüestió, és que la mitjana dels pressupostos per tota la sanitat per autonomies són uns 1.400 euros per persona i any. I després volem posar la salut mental com prioritària i que no hi ha salut sense salut mental.

Altra destinació dels 100 milions, la creació d’un telèfon, els 7 dies a la setmana i les 24 hores, per l’atenció a la conducta suïcida i gestionat per Cruz Roja Espanyola; la mesura pot semblar, i és bona, i dona atenció a tot el territori, les darreres xifres ens parlen d’una mitjana de 335 trucades al dia. L’altra cara de la moneda, les monedes en aquest cas, és que no s’ha tingut en compte els programes d’atenció ja existents en diferents comunitats, en el cas de Catalunya, ja existeix el Codi Risc Suïcidi, que no aniria malament reforçar o com altres programes d’atenció telefònica.

Anem a Europa, juny del 2023, fa pocs dies la Comissió Europea, anuncia que davant la problemàtica de salut mental en els estats membres, aportarà a un fons per aquest àmbit 1.200 milions d’euros, tenint en consideració la població total, tampoc s’arriba als 3 euros per persona i any, i és només un fons d’una sola aportació. Sí que es considera que el cost de les malalties és de 600.000 milions d’euros cada any (pels sistemes sanitaris, els sistemes de protecció i seguretat social, la reducció de llocs de treball, pèrdues de productivitat, impacte en les famílies, anys de vida perduts per suïcidi i altres aspectes). Altra vegada, val més això que res!, tampoc notícies de com es distribuiran els diners i quins criteris se seguiran.

Estem parlant que un 18,5% de la població europea està afectada per condicions de salut mental, en un país on hi ha observatori d’afectació de la pandèmia en salut mental, els estudis basats en eines cribratge fiables, donen xifres de 22% de la població amb criteris d’ansietat i depressió. Com dirien en les pel·lícules: «Houston, tenim un problema»... i de grans dimensions.

Em recorda una cançó de quan era més jove d’Alain Delon i Dalida: «Paraules, paraules, paraules i encara, paraules, escolta..., paraules, que sembres al vent».

Per badar-hi, la salut mental aquest repte per resoldre.