TEMPUS FUGIT

Els ulls dels gegants

Noemí Iglesias Gordi

Noemí Iglesias Gordi

La sensació de rostir-se sota un sol de justícia, a mercè d’una calor seca que suportaves visualitzant l’aigua de la piscina al final de camí, és un dels records més vius que em traslladen als estius de la meva infància i adolescència. L’estiu tenia, a més, cites indispensables sense les quals l’estiu no era tal: començant per la revetlla de Sant Joan, i els dies previs recollint mobles vells i fustes per les cases, i seguint per les Festes del Carrer (en majúscules).

Sí, a Monistrol de Montserrat, malgrat ser un poble petit, tenim la particularitat que ens agrada molt festejar amb els qui tenim més a prop i, a banda de la Festa Major –aquests dies en el punt de mira de mig Catalunya per un «canvi de programa» de darrera hora–, el veïnat de diferents carrers celebra les seves festes. Una de les més tradicionals, pels seus orígens i trajectòria ininterrompuda, és la que celebren els veïns i veïnes de Viserta. La celebració té com element vertebrador els seus gegants: una imatgeria encarregada pels mateixos veïns, l’any 1913, sufragada amb les aportacions individuals que, mica en mica, van sumar les 250 pessetes que es van pagar al taller El Ingenio, de Barcelona, on es van construir.

La imatge dels gegants a la passada de diumenge, ballant la marxa de L’Aligot, al compàs de la remor dels serrells de colors sacsejats pel vent que engalanaven els carrers em desperta aquella emoció que neix a l’estòmec i corre per la sang fins a fer brotar una mirada d’il·lusió que només pots reconèixer amb aquells amb qui has compartit tot aquest llegat. Una imatge acompanyada d’olors, sons i colors únics que em defineix a mi i a molts de nosaltres, a Monistrol.

Primer, amb el Ramir i la Constança (els Gegants Vells) i, uns anys després, amb la preciosa Diana, la que sempre serà la Geganta Jove. Els gegants han estat un element d’identitat i de pertinença fonamental a Viserta i han significat el naixement de la tradició gegantera a Monistrol, que ha evolucionat amb la creació d’altres entitats, com la jove Associació Cultural de grallers, gegants i bastoners de Monistrol, nascuda de la tradició gegantera de Viserta.

La vida cultural de Monistrol no seria avui el que és sense l’estima i el compromís de tantes persones amb els seus gegants que n’han fet possible la seva supervivència durant els 110 anys que aviat faran de vida. Els veïns i veïnes de Viserta sempre els han custodiat amb zel i els han ajudat a posar-se al dia: fent-los sortir a l’exterior per integrar-se progressivament al patrimoni festiu i cultural del país, i tenint cura del seu estat de conservació, sotmetent-los a processos de restauració -més o menys afortunats- però que eren necessaris. La creació de la colla dels Gegants de Viserta, que va impulsar el Joaquim Espinosa a qui tant devem (la gent de Viserta i de tot Monistrol), ha estat el garant per que avui els tinguem amb nosaltres, lluint millor que mai.

Enguany, les festes de Viserta arrenquen amb un acte molt rellevant: l’estrena de la restauració dels Gegants Vells, sotmesos a un procés acurat i delicat que han permès recuperar trets de la seva fesomia que s’havien perdut amb les restauracions practicades al llarg dels anys: el principal, la mirada d’aquells ulls de vidre originaris que han vist créixer i ballar tants monistrolencs i monistrolenques sota les seves faldilles.