Per què hauríem de votar?

Ainici de curs el tutor demana si hi ha cap alumne interessat a presentar-se per delegat. No surt ningú. És un càrrec que comporta més crítiques que satisfaccions. En aquest impàs, el reglament de règim intern del centre preveu que tots els alumnes de la classe passen a ser candidats. La votació es fa escrivint el nom d’un company en un paperet. Qui obtingui més vots serà el delegat, i el segon, el sotsdelegat. Efectuat l’escrutini, una part de les paperetes és en blanc i hi ha un parell de paperetes nul·les: en una, l’alumne hi ha escrit «tonto qui ho llegeixi», i l’altra, plegada per la meitat, conté un tall de mortadel·la. I dos noms es reparteixen una àmplia minoria. Ni fet expressament. Doncs apa! Si un dels escollits és un galtes, l’altre és un barrut, però són dos pinxos rebels i carismàtics. Davant la perspectiva d’un fracàs imminent, el tutor proposa repetir les votacions. A bona part de la classe els és ben indiferent. Consideren que, al capdavall, sigui qui sigui que els representi el professorat sempre té la paella pel mànec. Doncs som-hi. Entre els professors n’hi ha un que sotmet els estudiants a dos exàmens per setmana, quatre esbroncades per hora i tres càstigs col·lectius diaris. Coincideix que el paio i el delegat es cauen de meravella (entre altres raons perquè el segon proporciona la farlopa al primer) i, d’altra banda, el sotsdelegat alterna l’absentisme amb les carallotades, de manera que, contra les queixes fonamentades dels companys, s’imposa el ja us ho fareu. En un gest de responsabilitat, el tutor pressiona els delegats perquè dimiteixin. Denunciat per bullying, és ell qui acaba dimitint i, automàticament, és substituït pel professor dèspota i fumeta. El que ve després és fàcil d’imaginar. Doncs això.