Si hi ha maror... guany d’ultres

Carles Francino

Carles Francino

El nou responsable de Medi Ambient a Mallorca és un negacionista del canvi climàtic... i caçador». Recordo que la persona que anunciava el butlletí de notícies va fer una paradinha enmig de la frase. Per això he col·locat els punts suspensius, perquè s’entengui que aquesta pausa pretenia accentuar el caràcter suposadament pervers de l’atribut cinegètic. El nou responsable mallorquí encarregat de protegir la naturalesa és, efectivament, un negacionista de manual. Diputat de Vox i expresident de la Federació Provincial de Caça, Pedro Bestard es tira a l’esquena els informes de milers de científics que fa anys que acumulen evidències de com l’activitat humana empitjora la salut del planeta. Encara més, ha arribat a assegurar que això del canvi climàtic és un invent d’algunes empreses que volen treure’n profit. Per pixar i no treure’n gota.

Feijóo segueix amb les picades d’ullet a Vox i evita parlar de víctimes del franquisme.

El que no acabo de veure és l’equivalència d’aquestes barrabassades amb el fet de ser caçador. De la mateixa manera que el que més crida l’atenció –és greu– del flamant vicepresident valencià, Vicente Barrera, també de Vox, no és que hagi estat torero, sinó que presumeix de dubtar sobre quin nom posarà al seu cavall, si Duce o Caudillo. Els toros et poden agradar molt, poc o gens, fins i tot estar-hi obertament en contra, però enaltir Mussolini i Franco crec que és jugar en una altra divisió i barrejar-ho tot no condueix a res bo. El mateix passa amb la caça. No tots els caçadors són negacionistes, masclistes i fatxes. Ni tots els aficionats als toros. La identificació mecànica d’unes coses amb les altres revela ignorància i prejudici, però el pitjor és que regala a la ultradreta la propietat d’una cosa que no li pertany. Ja tenen la bandera espanyola i han aconseguit que portar-la al canell sigui un senyal que genera automàticament entusiasme o urticària; és a dir, que divideix. Ja es comporten com ambaixadors plenipotenciaris del món rural, per deixadesa i desconeixement supí d’altres. Si seguim així, s’acabaran convertint en els que remenen les cireres. O és que no coneixem el refrany? «Si hi ha maror, peix en abundor». I per cert: a aquests també els lapidem?