L’estiu, les vacances

Estiu i vacances són dues coses independents, però encara que cada una tingui vida pròpia, sempre ens les imaginem anant de bracet. Per això alguns tendeixen a dir que al novembre tenen «dues setmanes de festa» i a l’agost fan «quinze dies de vacances», perquè en el seu univers mental les vacances-vacances només tenen lloc a l’estiu. També es tendeix a creure que les vacances han existit sempre, sense pensar que hi ha gent d’una certa edat que en els seus anys més joves no n’havien fet mai. És més, els seus avis ni tan sols coneixien aquesta paraula. Etimològicament parlant, la paraula vacances té uns orígens arrelats al llatí –que ja és dir!–, però quan pren el seu veritable sentit és quan parlem d’aquell període de descans remunerat a què tenen dret les persones assalariades, un dret relativament recent i que va costar molt d’aconseguir. Després, com passa amb tantes coses, la gent ho oblida i el concepte autèntic del que són les vacances s’acaba diluint. I s’ha pervertit fins al punt que alguns que no fan res en tot l’any, quan se’n van a l’altra punta de món per seguir descansant diuen que se’n van de vacances. Ho diuen si marxen a l’estiu, és clar. Perquè si se’n van al febrer diuen que van «de viatge».

Les vacances, en l’imaginari popular, sempre van associades a l’estiu i no distingeixen entre un treballador, un jubilat, un que viu de renda o un que està a l’atur. Són una cosa difusa que ha deixat d’entendre’s com un dret laboral per convertir-se en un tòpic estival que ho impregna tot. Fa poques setmanes han coincidit a la cartellera dues pel·lícules que ho corroboren: «Vacaciones de verano» i «¡Vaya vacaciones!», dos títols que difícilment quadrarien amb la programació nadalenca per molt que també hi hagi qui faci vacances aquells dies.

En aquest ambient vacacional que s’estén de juny a setembre, i que arriba al seu màxim durant el mes d’agost, tan sols hi ha matís –gens trivial– que divideix la societat en dos grups: el dels que fan vacances i el dels que marxen de vacances. No sabria dir quin és el millor, depèn de moltes coses. En tot cas, ho vulguem o no, tots pertanyem al grup dels afectats per les vacances dels altres. Ho notes quan has de fer una gestió oficial, quan necessites un operari o quan et trobes una botiga amb la persiana abaixada. Però també ens brinden l’oportunitat de passejar per una ciutat més calmada. I una altra que no té preu: la d’ajornar algunes coses «fins al setembre» i quedar-nos relaxats i amb la consciència tranquil·la.