Urna de museu al Congrés petrificat

Votació important al Senat dels Estats Units. Cadenes de notícies com la CNN o Fox News la retransmeten en directe. Sobreimpressionen un marcador on s’actualitza el nombre de vots per a cada opció a mesura que els senadors els van emetent. El moviment de les xifres enganxa l’espectador.

No anem tan lluny. Nit espanyola de recompte electoral. A la web del ministeri i a les pantalles de totes les televisions convencionals es va actualitzant el resultat provisional de l’escrutini. A les seus dels partits i a les llars dels més apassionats el moviment de les xifres provoca taquicàrdies.

Ara anem a la sessió d’ahir al Congrés dels Diputats. Quatre hores i mitja per elegir la mesa de la cambra. La llista sencera dels 350 parlamentaris va ser llegida cinc vegades. Quatre votacions en una única urna, digna d’un museu, a dalt d’una escala. Quatre recomptes que es fan interminables. I cap rètol a la pantalla que informi del progrés dels resultats.

La presidenta d’edat llegia en veu alta el contingut de les paperetes a mesura que les extreia de l’urna. Només calia un programa informàtic senzill i una persona amb un teclat perquè les xifres acumulades de vots a cada aspirant apareguessin als televisors. Però es veu que ningú no va pensar-hi: ni els serveis parlamentaris ni les cadenes televisives.

Va caldre doncs esperar al final del recompte i a la proclamació solemne del resultat per saber que Francina Armengol havia aconseguit la majoria absoluta. Ho sospitàvem en veure que no s’anunciaven vots en blanc o nuls, senyal que Junts finalment no s’abstenia. Però fins el darrer moment no es va esbandir la incertesa. M’imagino a Carles Puigdemont pensant: «Com els hem fet patir».

Alguns diputats van prometre amb discurset afegit en llengua no castellana, i comentaristes de cella alta van titllar-ho de poc adient a la seriositat institucional. Com si fos gaire seriosa la manera arcaica i petrificada de funcionar que acabàvem de veure. Espavilin-se!