Victor Jara

Enguany la nostra diada coincidirà amb el cinquantè aniversari del cop d’estat de Xile i, per tant, amb la detenció, la tortura i l’assassinat de milers de persones. Víctor Jara fou una d’aquestes. La causa? Haver cantat a favor dels obrers i els camperols. El jove autor de cançons tan tendres i punyents com Canción de cuna para un niño vago, Plegaria a un labrador i Te recuerdo Amanda, fou detingut estant a la Universitat de Santiago i, juntament amb la resta de professors i alumnes, va ser traslladat a l’Estadio de Xile, convertit pels colpistes en un centre de concentració i extermini. Encara recordo la crònica del seu calvari que, gràcies al cicloestil, uns quants compatriotes nostres van fer circular de en mà en mà, a risc de guanyar-se una bona pallissa. Si bé el setembre de 1973 el règim de Franco començava a fer malves, l’aparell repressor de l’estat es mantenia tan salvatge i implacable com sempre. A diferència d’altres víctimes, executades secament, d’un tret, Víctor Jara primer va ser escarnit, humiliat i colpejat. A continuació, van trencar-li tots dos braços a cops de fusell i van dir-li, fotent-se’n: "Ara, agafa la guitarra, i canta per a la teva puta mare." Al tercer dia, després d’una llarga agonia, un dels oficials va disparar-li un tret de gràcia. Moments després el seu cos era abocat al dipòsit de cadàvers, com una bèstia al canyet. Mig segle després d’aquella atrocitat, un dels artífexs de la mort de Victor Jara, el general de brigada Hernán Chacón s’ha disparat un altre tret de gràcia al moment de ser arrestat per ingressar a la presó i complir una condemna de vint-i-cinc anys, prorrogable a tota l’eternitat. Entre càntics d’amnistia i llibertat, demà tots recordarem Amanda.