A l’escola, sense mòbil

Amb l’inici de curs s’ha reobert el debat sobre l’ús del mòbil en l’àmbit educatiu. Ja hi ha escoles i instituts que per fer front a l’addicció al mòbil han decidit prohibir els telèfons durant l’horari lectiu, mentre que altres l’utilitzen, puntualment, com una eina més. És un tema prou delicat per no deixar-lo al criteri de cada centre i a mercè de les bones intencions d’alumnes i professorat. És evident que, amb la situació actual, si no es vol prohibir, almenys s’ha de regular.

La Unesco, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, adverteix que l’ús de tecnologia a les aules i la llar per part de l’alumnat pot provocar distraccions i, per tant, entorpir l’aprenentatge i, per aquest motiu, demana regular-ne l’ús. En un informe publicat aquest estiu, l’organisme internacional recull que en 14 països s’ha conclòs que el sol fet de ser a prop d’un dispositiu mòbil distreu els estudiants i té un efecte negatiu en l’aprenentatge. A més, el 13% dels països analitzats per la Unesco tenen lleis que prohibeixen els telèfons mòbils a les aules i el 14% tenen polítiques que ho regulen. De fet, ja hi ha alguns països com França, Itàlia i els Països Baixos que tenen prohibits els mòbils a les aules.

Les dades evidencien que comença a ser urgent posar-se a treballar, si més no en la seva regulació. Des del Departament d’Educació es dona autonomia a cada centre perquè decideixi si cal o no prohibir el mòbil i, davant d’aquesta posició, alguns centres li demanen que estableixi normes per a tothom i que no ho deixi a criteri de cada centre, com passa actualment.

D’altra banda, la setmana passada vam saber que el departament de Salut es planteja regular l’ús dels telèfons mòbils a les escoles a través de la llei per combatre addicions que prepara el Govern. D’aquesta manera, ha obert la porta a treballar amb Educació per regular l’ús de dispositius mòbils als patis dels centres educatius o garantir que les pantalles a les aules només s’utilitzin amb finalitats educatives.

El problema no és l’ús sinó l’abús. Tenint en compte que avui en dia els dispositius mòbils i les pantalles estan del tot integrats a les nostres vides i ja no ens en podrem separar, hauríem de ser capaços que l’alumnat pugui prescindir-ne almenys les 5, 6 o 7 hores que són a l’escola o a l’institut. No hauria de ser tan difícil. Regular per reduir addiccions s’ha demostrat que resulta efectiu. O no semblava impossible deixar de fumar en espais tancats, inclosos els bars?