La hipocresia del PP valencià

Els valencians que vivim a Catalunya, veiem amb preocupació i vergonya el govern valencià. I és que els valencians patim una plaga pitjor que totes les d’Egipte juntes: la hipocresia del PP pel que fa a la unitat de la nostra llengua.

En un nou «numeret», que va més enllà del ridícul, el PP del País Valencià ha protestat perquè al Congrés, on s’hi podrà utilitzar el català, el basc i el gallec, a més del castellà, no fa cap esment del «valencià». I per això el PP valencià s’ha esquinçat les vestidures perquè s’ha «menyspreat» el «valencià», que el PP considera una llengua diferent al català i que fa uns anys, el partit del Sr. Feijóo deia, absurdament, que provenia de l’iber!

Ja tenim de nou la batalla per la llengua, encapçalada per uns ineptes que no saben res de filologia, quan hi ha més de 46 sentències fermes (TC, TS, TSJPV) que confirmen la unitat del català.

El PP valencià però, amaga que el seu XVIII congrés, reunit el 10,11 i 12 de febrer de 2017, consagrà la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. La ponència: «Educación, innovación y cultura», en el punt 125 del capítol, «El español una lengua de oportunidades», diu el següent: «El catalán, el gallego y el vasco son una muestra de la pluralidad que ha sido clave en el éxito reciente de España como modelo de convivencia abierto, diverso e integrador».

Que ara el Conseller d’Educació qüestioni l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’ens normatiu del valencià reconegut a l’Estatut (equivalent a l’IEC), és de bojos. I que el president de la Generalitat, Carlos Mazon, demani a l’AVL «gestos más allá de lo científico y más allá de lo académico», és per ser psicoanalitzat. Algú pot pensar que el govern espanyol s’atreveixi a demanar a la Real Academia de la Lengua, «gestos más allá de lo científico y más allá de lo académico?»

El president Tarradellas deia que a la vida, l’únic que no es pot fer és el ridícul. Una actitud i una manera de fer tan arrelada en el PP valencià, quan els dirigents d’aquest partit defensen el secessionisme lingüístic.

Els polítics del PP, tan indignats, no haurien de jugar, demagògicament, amb els sentiments de la gent, sinó defensar el que afirmava el PP al seu congrés! I si no, que vinguin a passar uns dies a Berga, Puigcerdà, Manresa, Capellades, Martorell o Solsona i veuran com entenen els ciutadans d’aquestes viles sense necessitat d’un diccionari. I sense que això, entendre el català, sigui cap miracle de Sant Vicent Ferrer.

Un partit que al congrés de 2017 reconeixia la unitat de la llengua i alhora atia el secessionisme lingüístic, hauria de ser psicoanalitzat.

Jesús de Natzaret va denunciar la falsedat i la hipocresia dels fariseus i dels mestres de la Llei, que avui trobem ben representats en els dirigents del PP valencià, que, per una part, aproven una ponència on es reconeix la unitat de la llengua catalana i al mateix temps defensen el secessionisme lingüístic.