Amnistia

Avui que la paraula i el concepte amnistia és en boca de polítics, periodistes, opinió publicada i opinió pública, val la pena saber que la història d’Espanya del s. XIX fins a la proclamació de la Segona República (deixem per a una altra ocasió l’etapa següent), és plena d’amnisties més o menys generoses, que formaven part de la vida política sense despertar els debats que provoca avui. Repassem-ho molt breument.

El 1832 la reina regent vídua de Ferran VII, María Cristina, concedia una amnistia que, en la definició actual, seria un indult per les moltes excepcions que preveia. A finals de la primera guerra carlista, el 1837, les Corts van aprovar una amnistia que es va ampliar el 1840 per els delictes polítics comesos pels carlistes que acceptessin el conveni de Bergara. El 1846, i per celebrar la boda de la reina Isabel II, el govern va concedir una segona amnistia. En totes hi havia excepcions, i sovint en quedaven fora els militars de rang superior al de coronel, membres de juntes revolucionaries i caps polítics, i en tots els casos calia que l’amnistiat fes jurament de fidelitat a la reina i a la constitució.

A partir d’aleshores, les amnisties es van repetir coincidint amb els canvis polítics: quan els liberals arribaven al govern en feien una, cosa que també feien els conservadors quan el recuperaven, de la mà, uns i altres, de pronunciaments, aixecaments, assonades, insurreccions, cuartelades, que protagonitzava l’exèrcit. S’han comptabilitzat quaranta-sis d’aquestes accions militars de signe polític divers, liberal, absolutista, carlí, progressista, moderat i republicà, que van alterar la vida dels espanyols i van dificultar la consolidació de l’estat liberal primer i el democràtic després.

Es van concedir amnisties i/o indults generals per delictes polítics el 1856, 1860, 1869, 1870, 1871, 1873, 1874 i el 1890. A començaments del s. XX, davant la força de l’anarquisme, dels nacionalismes alternatius al nacionalisme espanyol, i la pressió que exercia l’estament militar contra la llibertat de premsa i d’opinió, es van succeir amnisties el 1906 i el 1909 per a tots els condemnats i processats per delictes d’opinió i d’expressió relatives a la unitat de l’Estat i l’exèrcit.

El 1914 les Corts aprovaren una amnistia pels delictes d’opinió i expressió que comprenien també els comesos en el marc de les vagues obreres; el 1917 es va ampliar als delictes de sedició i rebel·lió, a alçaments públics en oberta hostilitat contra el Govern, a actes tumultuaris i que els que per la força o fora de vies legals, impedien la promulgació o execució de lleis o que qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic exercís les funcions administratives i/o judicials. Paraules i conceptes que en els últims anys s’han fet coneguts... El 1930, al final de la Dictadura de Primo de Rivera, el Govern del general Berenguer va decretar una amnistia per a delictes polítics excepció feta als que afectaven la integritat de la Pàtria espanyola.