La baralla

La baralla. No cal que els doni més detalls per saber de què els parlo. A casa no s’ha parlat d’una altra cosa perquè per xarxes i per les teles no s’ha parlat de res més, durant unes hores. Una esbatussada, una baralla entre uns quants joves amb corredisses, cadires voladores i la sensació que si eres allà en podies sortir malparat. Un panorama lleig, cert. Una baralla. No ens n’haguéssim assabentat, però gravada per un mòbil ha corregut com la pólvora durant el cap de setmana i tots teníem algú de lluny que ens enviava un whatsapp demanant-nos què passa a Manresa? Després la cosa ha saltat a les teles on hem sortit i, com sol passar, no n’hem sortit ben parats. Manresa no està feta per ser protagonista, i quan n’és, a la ciutat li entren totes les pors i li surten tots els mals. Normal. I en aquest cas la por no ve sola i, de cop, l’esgarrifança per les imatges fugaces i repetides de la baralla al tram noble del Passeig s’han acompanyat de la llista de tots els mals. Tots. Mal panorama. L’Ajuntament va trigar a dir res i quan ho va dir va ser a través d’un «comunicat» on diu que la baralla va ser tumultuària. Personalment trobo desmesurat l’adjectiu. Mal senyal quan has de fer un comunicat que és com una manera de parlar amb la boca petita. La bola es fa grossa i la baralla sembla que fa dies que duri. I la gent vol més i vol més policia i més mà dura. Doncs aquí la tens, veig fotos del regidor socialista del ram de la seguretat fent- se fotos de photocall amb la Policia Local i amb la Guàrdia Civil. He dit Guàrdia Civil? Què hi pinta aquí la Guàrdia Civil. Malament quan t’has de fer fotos amb els polis. El malestar puja, els partits es diuen de tot sense acabar-se de dir res i la gent es deixa anar i ja se sap: la inseguretat i la immigració i el bonisme i aquí ningú no fa res. I es reparteixen carnets entre «bonistes» i «xenòfobs». Mala peça al teler. Ara mateix no tenim una baralla per resoldre, tenim un pollastre de sensacions, de males sensacions, que dijous vinent es cuinarà en una mani que veurem quin to agafa. El malestar mai agafa bon to. Just escric això quan els Mossos han fet una operació d’aquelles d’aparta’t que vinc i han fet detencions de joves –presumptament– implicats en la baralla. I ja se sap, hi ha aplaudiments i peticions de no n’hi ha prou i també opinions de, mira, ara fan un cop d’efecte, una performance, per fer callar les boques i dir que fan coses. La poli no plou mai a gust de tothom, això és un clàssic. I, mentrestant, seguim el fil trencat i el so d’una baralla en una ciutat que no vol mai soroll. I ara en té, diu, massa.