La fotografia a Manresa dels inicis al 1939

Joan Vila-Masana Portabella va fer a la sala Plana de l’Om de Manresa una apassionada exposició sobre el naixement de les fotos manresanes fins al final de la guerra civil dins el 50è aniversari de les Edicions Parcir i també com a recordatori de la Història Gràfica de Manresa que va publicar el seu primer número el 1990. L’estudiós de la fotografia i enamorat de la ciutat ha fet un gran recull de documentació gràfica, en bona part inèdita, sobre l’obra dels fotògrafs que l’han retratat des del 1858, amb uns interessants capítols previs que ens parlen dels gravats on ja es reflecteix el paisatge ciutadà. En total, és un volum que pesa dos quilos, de 534 pàgines, tot i que la darrera (l’índex) correspon a la 568. El llibre és fruit de molts anys de recopilar imatges. Recorda que ja de petit col·leccionava cromos (en té més de 3.000, tots ells de Manresa). Després va passar a les postals i a un arxiu fotogràfic amb més de 3.500 fotografies, de les quals un miler amb clixé de vidre. Va decidir fer-ho públic després de documentar-lo. Malgrat estiguem en un món que banalitza la imatge, aquesta és el reflex de la història dels humans. Fa un repàs dels avantpassats des de l’època prehistòrica i de la història de les imatges, amb la introducció del paisatge fins arribar al gravat a l’abast de les classes benestants. A Manresa, el primer és de mitjan segle XVII. Considera que el millor és del 1806 fet per Alexandre de Laborde a París, amb finalitats militars. També alguns pintors s’esforçaran per reflectir la ciutat. L’objectiu però era poder captar les imatges i que fossin reproduïbles i transportables, cosa que aconsegueix Niépce a la Borgonya. El 1839 es fa públic el daguerreotip a París, que molt aviat va arribar a Barcelona, amb una fotografia a Pla de Palau de Ramon Alabern.

A Manresa, cal esperar fins al 1858 quan el pintor Benet Cabanes i Prunés obre un estudi fotogràfic per la festa major al damunt de la farmàcia Esteve. A la pàgina 50, ens mostra la que considera primera vista panoràmica fotogràfica de Manresa, atribuïda a Cabanes des del balcó de Sant Pau. Però, com ja he comentat amb el company Vila-Masana, és molt difícil d’argumentar, ja que a la dreta apareix la fàbrica dels Argemí, Gallifa i Cia. Segons ha escrit l’historiador Llorenç Ferrer, «l’11 de maig de 1859 el jutge de Propis i Arbitris va vendre el salt d’aigua i el molí nou a la societat Argemí, Gallifa i Cia». Massa poc temps perquè la fàbrica estigués construïda i en funcionament. En canvi, és ben sabut que Charles Clifford, no Richard com algú s’ha inventat, va fotografiar la ciutat el 1858, i en una de les quatre fotografies que hi va fer, on es veu molt bé el pont medieval (no romà, com diu la Biblioteca Nacional de España) i al seu costat el molí nou, que el 1860 ja estava enderrocat. Tot i així, és una hipòtesi que espero que resolguem conjuntament ben aviat. Va continuar explicant el canvi generacional de finals del segle XIX i l’aparició de les revistes gràfiques, que s’imprimien amb planxes dels gravadors. Al segle XX, fotògrafs de fora, com Jaume Monràs, que es va especialitzar en fotografies del col·legi de Sant Ignasi, i altres venien per encàrrecs i editaven àlbums de vistes, com Robert Peters Napper. A més de les postals socials i de reportatge, apareix la comercial. Es potencia la publicitat amb gravadors com Ramon Carreras. Vila-Masana també va remarcar la fotografia que es va fer a Manresa al primer terç del segle XX i un resum de les primeres fotos aèries. La interessant conferència va anar acompanyada d’imatges inèdites.